És l’avantguarda creativa un viatge cap a cap banda? Travelling to nowhere? No. De fet, l’experimentació, l’atreviment, és l’única manera d’avançar; d’evolucionar. I això ho sap bé Catalina Carrasco, una de les coreògrafes més innovadores i arriscades de la nostra escena. Una creadora al·lèrgica al conformisme, al classicisme, a la inèrcia, a la comoditat creativa, i que no es cansa de fer provatures, amb el llenguatge, amb les formes, amb els gèneres… No és fàcil, Catalina Carrasco, no és comercial. No proposa clixés, no juga a ser agradosa, a satisfer la gent, sinó a proposar experiències, sensacions, que sacsegin la rutina i estimulin l’exigència del receptor, que mai no s’hauria de conformar amb la reiteració artística i hauria d’exigir l’evolució com una manera natural de sobreviure a l’anquilosament creatiu. I Travelling to nowhere es del tot coherent amb aquesta filosofia de vida creativa, que ha fet de la trajectòria de Carrasco una de les més interessants i avantguardistes del panorama de les arts escèniques insulars. I potser també de les més incompreses i minoritàries, popularment parlant. Però la paciència i la perseverança, la fidelitat a un mateix i la convicció creativa, són i seran sempre una virtut, que tard o d’hora es reconeguda.
Travelling to nowhere es un trajecte emocional que, aprofitant-se de l’eclèctica capacitat gestual i d’expressió corporal dels dos intèrprets –Carrasco sempre va més enllà de la dansa, i utilitza amb eficàcia recursos de la interpretació teatral-, i guiats per la poderosa plàstica de les imatges que ens proposa l’obra, ens convida a participar activament i a transitar diferents gèneres, que van del drama al romanticisme, a la paròdia i també a la comèdia lleugera, fins i tot amb una simpàtica aclucada d’ull a l’estètica pin up. O al manco això és el que aquest cronista va percebre i gaudí, perquè l’espectacle en realitat diu poc i suggereix molt, a l’espera que cadascú l’incorpori al seu mapa de sensacions, se’l faci seu i el converteixi en allò que trobi que ha de ser; perquè al cap i a la fi aquest Travelling to nowhere és el nostre viatge cap a en lloc. I cadascú ha de fer el seu.
Dissabte 26 i diumenge 27 d’octubre al Teatre Principal de Palma
Els vostres comentaris