S’estrena comercialment Barcelona, una nit d’estiu – CineCiutat ja va fer una preestrena – una cinta irregular, com passa gairebé sempre amb les pel·lícules formades per històries diferents. En aquest cas són sis els relats, tots ambientats en la nit del 18 d’Agost de 2013 – el dia en què el cometa Rose va creuar el cel de la ciutat oferint un espectacle únic que no tornarà a repetir-se – i tots amb l’amor i el desamor com a teló de fons. La introducció del film, on el director, Dani de la Orden, conta com es va gestar, resulta original; a partir d’aquí les històries es desenvolupen intercalant-se. La dels futbolistes gais, per exemple, comença bé però acaba caiguent en els tòpics; la que ens conta la retrobada de Roser amb el seu ex, amb el seu actual al·lot com a testimoni fa aigua per tots els costats, el mateix que li ocorre a la de la parella d`’embarassats’ i a la dels amics que intenten lligar amb la mateixa noia. A la dels nins li falta ritme i contingut – és massa fada – tot i que Claudia Vega (la nina-robot de Eva) està impecable. És cert que cadascuna té moments aprofitables, però la única ben contada del principi al final és la del sopar dels amics de tota la vida, precisament la que va fer arrencar el projecte a partir de la cançó ‘Jo mai, mai’ de Joan Dausà (que també protagonitza la peça) i els Tipus d’Interès.
La plaga, també a CineCiutat, és un llargmetratge que combina estratègies narratives del documental i de la ficció i està interpretada per actors no professionals. El film mostra la realitat d’un barri de la perifèria de Barcelona on convergeixen diverses històries: les vivències d’un pagès a punt d’arruïnar-se i d’una dona filipina es barregen amb el dia a dia d’una anciana solitària, una prostituta sense clients i un lluitador rus de lluita lliure. Durant l’estiu, les seves vides acaben vinculades a una plaga que arrasa les collites de la zona, i que dóna títol a la pel·lícula.
Cruce de caminos presenta un cartell apriori d’allò més atractiu: Derek Cianfrance, director de la notable Blue Valentine, rere la càmera i Ryan Gosling i Bradley Cooper enfrontant-se en els papers d’un motorista esdevengut atracador de bancs per mantenir la seva família i un ambiciós oficial de policia respectivament. Eva Mendes completa el trio protagonista.
En un poble devastat per la guerra, una dona cuida dels seus dos fills i del seu marit, que duu dues setmanes en coma. Asseguda en silenci al costat del seu espòs, decideix seguir el consell de la seva tia: “Explica les teves preocupacions a la pedra de la paciència, ella t’alliberarà”. Així comença un monòleg, mescla de sofriments, acusacions i confessions. Aquest és l’argument de La piedra de la paciencia, amb la qual l’afganès Atiq Rahimi adapta la seva pròpia novel·la del mateix títol que va guanya, entre altres premis, el Goncourt.
(no disposam del trailer)
Després de Pitch black i Les cròniques de Riddick, Vin Dièsel torna a interpretar a un dels seus personatges icònics. Riddick és la tercera entrega de la sèrie. En aquesta ocasió el guerrer, traït pels seus i donat per mort en un planeta desolat, haurà de lluitar amb la raça alienígena de depredadors més letal que mai ha conegut. No pens emprar ni una línia més en una producció així.
A Storm surfers Tom Carroll i Ross *Clarke-Jones, ja en la maduresa i amb els seus fills cada vegada més majors, decideixen que han d’explorar el món buscant l’ona perfecta. Emprant tecnologia 3D d’última generació, la peli és una aventura que segueix a dos homes que es neguen a deixar enrere la seva joventut.
Els vostres comentaris