“Els records són coses que tinc o que he perdut?” Woody Allen s’ho demanava a Another woman (1988) i sembla que no és l’únic. La memòria, la nostàlgia, el passat, l’experiència, la vida, que ens fa o la fem. Grans incògnites, preguntes difícils, i males de respondre; dubtes mals de satisfer. Però en qualsevol cas un terreny apassionant per pensar, reflexionar, per crear. I Disset Teatre ha triat aquest jardí per tirar endavant el seu nou projecte. Una nova etapa, amb saba nova però amb trets distintius del que foren, i que romanen a l’estil i les formes de la companyia: objectes, titelles, gest, moviment. Sumant ara dansa, audiovisuals, música en directe… Un exercici arriscat i que encara haurà de rodar per polir i encaixar totes les peces. Per fluir i convèncer fins a emocionar. Per assolir l’empatia que pretenen partint d’allò més íntim fins arribar a la fibra col·lectiva; perquè els sentiments són universals, encara que cadascun té els seus i els considera personals i sovint intransferibles. I aquí l’espectacle encara fa curt. No copsa, ni acaba de commoure com podria fer-ho. Com sens dubte ho farà quan maduri, i el depurin. Cal podar alguns fragments. Alleugerir, potser, alguns moments, que saturen l’escena i returen l’expansió emocional cap al públic. I així es queda enganxada a l’escenari, amb tot un ventall de recursos i de llenguatges, molt meritoris, però que no sempre arriben a punyir la sensibilitat de la platea. I en aquest sentit, Re-Cor és irregular, tot i l’esforç i la bona feina de les versàtils actrius, que visiten tots els estats d’ànim possibles, i que transiten l’estridència i l’histrionisme amb la mateixa naturalitat amb que després invoquen la tendresa i la nostàlgia familiar, o destil·len el sarcasme de la crítica social, de la reivindicació feminista o… I amb tot això, un es demana fins i tot si no han intentat abastar una mica massa i els ha fet dispersar-se i no acabar d’arrodonir la proposta, que es tan atractiva com ara imperfecta. Un bon treball amb un resultat que pot millorar. Eines i material en tenen per fer-ho. I de talent van sobrats.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris