Contra vent i puja, però a Manacor el teatre ni s’atura ni afluixa. La temporada d’hivern-primavera és impressionant. Noms propis majúsculs i títols de referència, clàssics i contemporanis, que ens faran pelegrinar un cop més cap a terres de Llevant a tots els aficionats a les arts escèniques.
Atenció a l’oferta, imprescindible, irrenunciable.
Aquest primer cap de setmana, el 23 i 24 de febrer, ‘Oleanna’. Una controvertida peça del mestre David Mamet, dirigida per David Selvas i interpretada per Ramon Madaula i Carlota Olcina, que ens submergeix en el món de la docència per mostrar-nos el vincle afectiu entre un professor i la seva alumna, i la relació de poder que se’n deriva. A partir d’aquí són molts els temes que tenen cabuda a aquest intens drama social: l’encalçament sexual i laboral, la incomunicació o la hipocresia del llenguatge políticament correcte que tant s’empra als mitjans com a les relacions més personal i, fins i tot, íntimes.
‘Cyrano de Bergerac’, amb l’aspecte de Pere Arquillué, és el plat fort del mes de març (9 i 10). Un clàssic de les lletres franceses que no necessita cap presentació, perquè mil vegades s’ha representat i mil vegades més es pot gaudir si el muntatge és bo. Cosa que no dubtem si depèn d’Oriol Broggi, potser un dels directors més prolífics de l’actual panorama del teatre català, i que l’any passat presentà ‘Incendis’. Produeix La perla 29 amb deu intèrprets a sobre de l’escenari .
A l’abril ( 13 i 14) un text incommensurable arriba a l’Illa. ‘Adreça desconeguda’ de Kathrine Kressmann Taylor, dirigi per Lluís Homar i interpretat per ell mateix i Eduard Fernández. Ja em fan ganes de començar aplaudir. La bellesa del text en aquestes mans expertes i brillants només pot proporcionar gaudi. Aquesta és la sinopsi: Any 1932. L’alemany Martin Schulse i el jueu nordamericà Max Eisenstein comparteixen una gran amistat i són socis d’una galeria d’art a San Francisco (Califòrnia). El Martin ha decidit tornar al seu país amb els seus, mentre que el Max es queda a San Francisco per dur el negoci comú. Han promès d’escriure’s i ho fan des del moment de la seva separació perquè s’estimin com a germans.
A principis de 1933, a Alemanya, Hindeburg deixa el poder a un nou canceller, el nacional-socialista Adolf Hitler. Mentre es produeix el tràgic ascens del Tercer Reich, la tendra complicitat de les primeres cartes bascularà subtilment fins a l’horror. Els dos homes viuran aquest gir històric en detriment de la seva amistat, i a la llum de la seva correspondència quedarà atrapada, com en una instantània, no només tota la tragèdia de l’Alemanya nazi, sinó a més una altra història, intemporal i universal; la variable i imprevisible condició de víctima i botxí de l’ésser humà.
I per acabar, l’1 i 2 de juny, ‘El nom’. Una comèdia delirant, intel·ligent, trepidant i tremendament divertida que fa poc hem pogut veure en versió cinematogràfica (fantàstica, per cert), però que ara ningú no es pot perdre al teatre, que és el mitjà per al qual va ser escrita per Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. La versió escènica la dirigeix i protagonitza Joel Joan, i ens convida a conèixar una família i un grup d’amics de l’anima d’allò més peculiars. Un d’ells està a punt de ser pare. Han organitzat un sopar. I quan li demanen pel nom del futur fill, la seva resposta els deixa bocabadats. A partir d’aquí res no tornarà a ser el que era.
Apuntin les dates en vermell, perquè tenen tots vostès quatre cites al calendari que no poden oblidar.
Els vostres comentaris