Celebram la notable presència del cinema europeu a la cartellera d’aquesta setmana. Per començar, una producció espanyola en clau apocalíptica. Fin és la òpera prima de Jorge Torregrossa. Un grup d’amics es reuneix en una casa a la muntanya durant el cap de setmana. Sembla que res hagi canviat entre ells, però entre riures i anècdotes s’oculta un tèrbol episodi del passat que els continua afectant. De cop i volta, un estrany incident altera els seus plans, quedant completament aïllats i sense possibilitat de comunicació amb l’exterior. Decideixen sortir i buscar ajuda, però en el camí el grup s’anirà desintegrant, mentre el que sembla un ordre natural nou s’imposa davant els seus ulls. La veritat és que pinta bé i més, si tenim en compte el trio d’actrius protagonista: Clara Lago, Blanca Romero i, especialment, Maribel Verdú.
Des de Bèlgica arriba Hasta la vista, que CineCiutat estrena en versió orginal subtitulada i que va guanyar el premi a la millor pel·lícula del darrer festival de Valladolid. Tres joves amb discapacitat decideixin perdre la virginitat aprofitant un viatge a Espanya. Les seves ànsies de sexe donaran peu a situacions delirants. Humor, amistat i humanisme amb una de les cintes ‘independents’ més aclamades dels darrers mesos.
També a CineCiutat s’estrena L’Apollonide (Casa de tolerancia). A les portes del XX, el prostíbul L’apollonide viu els seus últims dies. En aquest món tan tancat, on alguns homes s’enamoren i d’altres es tornen perillosos, les al·lotes comparteixen els seus secrets, temors, alegries i penes. Per tot això, la pel·lícula es converteix en un cant a la llibertat de la dona. Això no ho dic jo, ho diu la sinopsi que distribueix la productora. No tenc referències, però confii en els programadors dels cinemes de s’Escorxador. Aquí teniu el trailer.
Clint Eastwood és un reclam quan fa de director, però quan el dirigeix un altre, la cosa canvia. A Golpe de efecto només es posa davant per donar vida a un especialista en detectar jugadors de beisbol amb talent. L’edat comença a passar-li factura, la vista li falla i els directius de l’equip pel qual fa feina desconfien d’ell. L’única persona que podria ajudar-lo és també l’única persona a la qual Gus mai demanaria ajuda: la seva filla, Mickey (Amy Adams), amb qui mai ha tengut una relació massa fluïda. Obligats a passar temps junts per primera vegada en anys, els dos descobreixen coses noves de l’altre, revelant-se històries de fa molt temps sobre el seu passat i present que podrien canviar el seu futur. No confii gaire en les pel·lícules ‘esportives’ i després de veure el trailer, tampoc confii amb aquesta. Però clar, Eastwood sempre serà Eastwood. Per cert, al film també hi participa John Goodman i Justin Timberlake.
El hombre de los puños de hierro barreja èpica, acció trepidant i arts marcials mentre de fons sonen els tremes del raper RZA (que també dirigeix!). Un grup de guerrers, un clan d’assassins i un solitari foraster en la Xina del segle XIX als quals ens els quedarà més remei que ajuntar esforços per acabar amb el traïdor que vol desfer-se de tots ells. Els protagonistes són Russell Crowe i Lucy Liu.
Sobre el món dels surf s’han fet un parell de pel·lícules dignes (El Gran Miércoles, Le llaman Bodhi, Thicker than water…) i molta morralla. Me tem que Persiguiendo Mavericks pertany a aquesta segona categoria. La trama narra la història (real) de Jay Moriarity, que amb 15 anys descobreix les Mavericks”, unes de les més ones descomunals del planeta i decideix que les vol agafar. Les ones arribaran aprop de casa seva en unes quantes setmanes, el temps que té per perfeccionar la seva tècnica i armar-se de valor. En la seva preparació comptarà amb l’ajuda de tot un expert, Frosty Hesson (Gerard Butler). Entenc, i compartesc, la mitificació de les ones, però el trailer em sembla cursi. Veurem.
Els vostres comentaris