La senzillesa és sovint la millor manera d’explicar les coses més complicades. I és aquest, segurament, el principal encert de Nofre Moyà, que ha servit un migmetratge funcional, modèlic en fons i forma, tan auster, concís, lineal i clàssic en la seva posada en escena, que cedeix tot el protagonisme a la contundència d’un missatge alhora sarcàstic i al·legòric, fantàstic (en gènere i adjectiu) i també realista. Una denuncia que escarrufa, perquè res no té de metafòrica, sinó que més aviat sembla un mal auguri, per molt que s’emmarqui en la ficció. En la ciència ficció. Sobretot quan aquesta pertany a l’imaginari d’Isaac Asimov, autèntic visionari que escrivia una fantasia que sovint esdevenia profecia, i que va preveure fa més de trenta anys la misèria moral de les classes governants i la seva manca d’escrúpols, i per tant el que se’ns venia a sobre amb la crisi, la superpoblació i la manca de recursos econòmics i naturals, que són pocs per repartir si som tants. I si som massa gent, en sobren alguns. I qui els triarà, aquests que sobren? Fa por pensar-ho. I probablement per això, i amb molt bon criteri i prou talent per fer-ho, Moyà ens ho explica amb humor. Corrosiu, incisiu i malenlletat, però humor al cap i a la fi, perquè més val riure que no plorar.
I perquè tot això funcioni, i funcioni bé, i que no sembli un acudit sinó un demolidor advertiment, probablement excessiu però prou eloqüent, era necessari un repartiment coral adequat i convincent. I la pel·lícula el té. Sense destacar-ne cap però tots ben destacats: Nofre Moyà, Enric de las Heras, Enric García, Santi Celaya, Baltasar Cortès, Toni de los Ángeles, Lydia Sánchez, Aina Cortés.
Hola Javi!!
A mí también me gustó L´Efecte aleatori una película sin virguerías técnicas (no por ello deficiente técnicamente,al contrario)con la que Moyà demuestra su brillante capacidad a la hora de dirigir actores dentro de una historia bien construida, capaz de golpearnos en el estómago haciendo crítica social al mismo tiempo que nos deleita con una lección de buen cine.
Todo (repito, TODO) el reparto ofrece unas interpretaciones excelentes, pero destacaré a Baltasar Cortés en una perfecta composición de capellán, a un amenazador Enric de las Heras capaz de aterrar al más curtido y, sorprendentemente, a Nofre Moyà, que, aunque comparta escenas con algunos de los mejores actores de Baleares, no desentona en absoluto en su faceta de actor.
Saludos!!
Javi Pueyo