un lloc de cultura peculiar

L’augment

L’augment

autor

Sempre s’ha de valorar l’intent innovador d’una companyia, els esforços per escapar dels exercicis convencionals i cercar nous camins, vies d’expressió i de creació diferents per esquivar la rutina i la reiteració de les formes genèriques més transitades. Estudi Zero ho fa i cal agrair-li. I ho fa sovint, a més a més, perquè visita amb certa freqüència els terrenys incerts i llenegadissos del surrealisme o els universos d’autors difícils de catalogar, i que ofereixen opcions tan atrevides i experimentals como ho és ara L’augment, que ni tan sols era ben bé una obra teatral de George Perec, sinó més aviat una provatura basada en la reiteració, i que ell imaginà més com a exercici radiofònic que no teatral. Tanmateix era el que intentava sempre, no repetir-se mai. No tornar a utilitzar una idea ja emprada a una obra anterior. Així era Perec, però no la companyia resident del Teatre Sans, que precisament ha decidit el contrari i amb aquest muntatge recupera un format –una forma-, una idea que havia plantejat ja fa més d’una dècada en el monòleg “Exercicis d’Estil” de Quenou. Una fórmula narrativa consistent en reiterar una idea, ja sigui coreogràfica o estilística o discursiva (o tot plegat), i fer-la evolucionar de manera obsessiva, continuada, amb petites variacions que li permeten avançar dins d’un ritme i una perseverança repetitiva i absurda, que serveix de recurs còmic a la vegada que crític, si considerem que no es difícil portar aquesta opció narrativa fins al límit de la sàtira. I això és el que fa Estudi Zero, però cansa. Qualque cosa falla. Al timing, probablement. I arriba a extenuar un públic expectant i àvid de comèdia, que per ventura accepta el joc durant uns minuts, però que desconnecta quan veu que les regles de la partida el converteixen, no en el divertimento desitjat, sinó  més aviat en un laberint discursiu sense sortida, que fa voltes sobre ell mateix fins al mareig. I així, la cosa no avança cap a cap mena de final conclusiu o entenedor, i s’instal·la en una experimentació formal i circular, llunyana a qualsevol possibilitat d’entreteniment lúdic. Un lloable intent de recuperar el text de Perec, que ha reviscolat la seva vigència pel tema de l’utòpic augment salarial, però que es queda en anècdota i es va diluint a un ritme inversament proporcional al desinterès d’un espectador desconcertat.

Autor: George Perec. Companyia: Estudi Zero Teatre Direcció: Pere Mestre Intèrprets: Pere Mestre, Pepa Ramon, Lourdes Erroz, Dominic Hull, Joan Pere Zuazaga, Laura Dalmau. Espai: Teatre Sans

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies