Alberto Conejero (autor) i Pablo Messiez (director), fusió de talents, cinc premis Max a la darrera edició i una història tràgica que ja ha girat per mitja Espanya; sobraven els reclams per visitar aquest cap de setmana la sala petita del Principal. I si jutgem per reacció del públic, que va celebrar el muntatge dret i emocionat, les expectatives es van complir. I és que La piedra oscura no és ni més ni menys allò que promet: un relat molt ben escrit, treballat, amb la cadència idònia, vibrant i commovedor sobre els darrers dies de Rafael Rodríguez Rapún. Les reflexions i els desitjos finals de l’amic, amant, col·laborador i, sobre tot, admirador de Federico García Lorca i la relació que estableix amb el jove soldat nacional encarregat de custodiar-lo. La tensió, la ràbia, es conjuga amb la tendresa, en uns diàlegs àgils i unes interpretacions impecables i enèrgiques de Sánchez i Grao; l’amor, a la llibertat, a al respecte per l’altra, a la cultura subratlla la nostàlgia de la memòria, d’una justícia que no va poder ser perquè guanyaren els dolents: els incults, els que odiaven la llibertat i no coneixien l’amor ni la tendresa. Fa 80 anys en aquest país es va perdre l’alegria que reivindica el personatge de Rapún a la peça, a partir d’aquí la foscor es va dur la poesia i els poetes i l’obra ens ho recorda amb la llum del bon teatre.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris