A priori és una de les pel·lícules més interessants de l’any. Primer , perquè El atlas de las nubes està feta a sis mans pels germans Wachowski (Matrix) i per Tom Tykwer (El perfume). Segon, perquè davant la càmera s’han posat Tom Hanks, Halle Berry, Jim Broadbent, Susan Sarandon, Hugh Grant o Hugo Weaving, entre d’altres. Per si no bastassin els motius, part de la cinta s’ha rodat a Mallorca (Torrent de Pareis, Cala Tuent i altres punts de la Serra de la Tramuntana) Precisament, d’aquell rodatge (setembre del 2011) es deriva la pol·lèmica que acompanya l’estrena a les nostres sales. Els productors reclamen els 150.000 que, segons ells, el Consell de Mallorca els hi va prometre en concepte de subvenció i que encara no els han pagat. A més, tal i com publica aquests dies el diari Última Hora, l’enllaç dels Wachowski a Espanya, José Luis Escolar, assegura que té una carta com mentres la Mallorca Film Comission confirma l’esmentada subvenció per part de la institució insular. Bé, conflictes a part, la peli explora com les accions i conseqüències de les vides individuals estan interrelacionades si a través del passat, el present i el futur. Acció, misteri i romanç s’entreteixeixen dramàticament a través de la història mentre una mateixa ànima passa de ser un assassí a un heroi, i un simple acte de pietat es propaga a través dels segles per inspirar una revolució en el futur llunyà. Cada membre del repartiment apareix en múltiples papers a mesura que la història es desenvolupa al llarg del temps. Té bona pinta.
Blue Valentine és una d’aquestes pelis ‘Sundance’ que arriben sense fer massa renou i es queden una bona temporada gràcies al boca a boca. Dean (Ryan Gosling) i Cindy (Michelle Williams) duen sis anys vivint una apassionada història d’amor. Han tingut una filla junts i han decidit casar-se. Però la seva relació comença a trontollar. Cindy perd l’interès. Per mirar de salvar el vaixell, Dean proposa anar a passar la nit a un hotel temàtic, on trien l’habitació del futur. El que passi aquest vespre canviarà les seves vides… per bé? Haureu d’anar a veure-la a CineCiutat (en versió original, of course) per saber-ho.
També a CineCiutat podreu gaudir d’un dels documentals de la temporada: Searching for Sugar Man. Una joia que val la pena descobrir.
En els anys 60, un músic anomenat Rodriguez va ser descobert en un bar de Detroit per dos productors que es varen enamorar de les seves melodies i les seves lletres commovedores. Aleshores gravaren un àlbum que pensaven llançarien l’artista com un dels grans de la seva generació. No obstant això, l’èxit mai va arribar. De fet, el cantant va desaparèixer enmig de rumors sobre un possible suïcidi. Mentre la figura de l’artista es perdia en l’oblit, un enregistrament pirata trobat en la Sud-àfrica de l’Apartheid es va ser convertint en un fenomen. Dos fans sud-africans s’obstinen ara a esbrinar què va passar realment amb el seu ídol.
Siete psicópatas, dirigida per Martin McDonagh (Escondidos en Brujas) es podria definir com a comèdia negra plena d’estrelles i sang. Marty (Colin Farrell), un escriptor que no arriba a final de mes, somia amb acabar la seva obra de teatre, Siete psicópatas. Billy (Sam Rockwell), el millor amic de Marty, és un actor a l’atur a més de lladre de gossos a temps parcial, que vol ajudar Marty sigui com sigui. Hans (Christopher Walken) és el soci de Billy, un home religiós amb un passat violent. Charlie (Woody Harrelson) és el gàngster psicòpata a qui Billy i Hans l’acaben de robar el ca. Personatges extrems per a una peli que aparentment, veu de les fonts del cinema de Tarantino o Guy Ritchie.
Si fuera fácil és una comèdia més sobre la crisi dels 40, i no sembla que sigui, ni molt manco, la més suggestiva de les que s’han estrenat als darrers anys. El principal reclam és que descobrirem què ha estat de Pete (Paul Rudd) i de Debbie (Leslie Mann), de la pel·lícula Lío embarazoso (2007), i veurem com s’enfronten a la seva vida actual. Després de diversos anys de matrimoni, Pete està envoltat de dones: la seva esposa Debbie i les seves dues filles, Charlotte, de vuit anys, i Sadie, de tretze. Mentre lluita perquè no s’enfonsi la seva discogràfica, haurà d’aprendre a perdonar, oblidar i gaudir de la resta de la seva (convencional?) existència.
Els vostres comentaris