Ressuscitar, per un instants, alliberar emocions, records, amb melangia, però també amb humor; un passar comptes transitat, amb més o menys fortuna, per narradors, cineastes, dramaturgs… de Henry James a Tim Burton, passant per Shakespeare. Un plantejament gairebé sempre atractiu com a punt de partida dramàtic, que en aquest cas esdevé la base sobre la qual creix un muntatge coral, perfectament coreografiat, musicat amb bon gust i interpretat amb solvència per un grup d’actors joves (Laura Calvet i Albert Mèlich ho broden, però tots estan prou bé).
Un text de Patrick Kermann – francès, i sembla que inèdit en català – que es va topar amb Montse Bonet (ha traduït i dirigit) en ple procés creatiu, de recerca, de mirar d’exprimir les possibilitats expressives del cos en moviment, de la feina col·lectiva, i que fa del trànsit de la vida a la mort un fet ‘natural’, on ocorren coses ‘normals’ però sense la pressió que genera l’existència, on s’aborden qüestions universals (la religió, el sexe, l’amor, la intolerància…) a travès de testimonis particulars, despullats de gravetat. Sense les cadenes que imposa el dia a dia, els morts es confessen, es barallen i ballen, i riuen i també s’indignen, conformant un mosaic que reflecteix tota una gama de mons diversos, de cultures distintes, d’inquietuds i perfils amb els quals no és difícil identificar-se.
M’agrada el joc que proposa Masticació, l’atmosfera que es crea, l’aprofitament de tots els elements que es fan servir – l’escenografia, el maquillatge, el vestuari… -. Una sorpresa agradable que, de retruc, em descobreix un autor.
Masticació
Companyia Bojum Teatre Text Patrick Kermann Direcció Montse Bonet Intèrprets Laura Calvet, Roger Casas de Matos, Juanjo Herrero, Albert Mèlich, Ilona Muñoz, Mercè Sancho de la Jordana i Estitxu Zaldua Escenografia Roser Caritx Espai Teatre Principal
Els vostres comentaris