un lloc de cultura peculiar

La causa

La causa

autor

Començar amb una gran no-explosió i anar pujant fins a la gran traca final… una idea hitchcockniana que podria resumir la intensitat narrativa del muntatge, fresc, viu, relativament rompedor. Una de les premisses de La causa -obra fundacional del moviment *drasmàtic, que ja té un decàleg, surrealista, i sis seguidors- és evitar que alenis capficant-te en la voràgine que et proposa Joan Carles Bellviure amb la dramatúrgia -no és velocitat ben bé, és ritme, són punxades ben dosificades- i Vicka Duran, Rodo Gener i Xavi Frau amb unes trepidants i àgils, i eficaces, interpretacions; hi ha química a l’escenari.

El discurs, apel·lant a la caricatura, alerta de l’apocalipsi al qual estam condemnats per mor del capitalisme salvatge q ens assisteix; i topa amb les contradiccions dels protagonistes, a vegades entranyables, sempre innocents  i en permanent estat d’efervescència. Volar pels aires la borsa pot ser una solució, però cal executar-la no només predicar-la o predir-a, i preparar-la; tot és ‘pre’ i ridículament assembleari (no vos sona hiperactual?) fins que el personatge més interessant, el d’ella, decideix actuar i convertir una comèdia hilarant en una comèdia hilarant i negra.

M’agrada el to, disbauxat, les transicions, les versions que sonen de La internacional i ‘A les barricades’, l’escenografia, allò de ‘punky’ que té la proposta.. No me convenç l’epíleg, hiperbòlic i breu.

La causa Dramatúrgia i direcció: Joan Carles Bellviure Intèrprets Vicka Duran, Xavier Frau i Rodo Gener Espai escènic Miquel Àngel Joan

*m a n i f e s t d r A S M À t i c

 

En plena guerra econòmica, social i cultural, nosaltres, autors drasmàtics, assumim la responsabilitat que ens pertoca i agafam les armes, les que tenim a ma: la escriptura dramàtica.

La urgència amb el que l’asmàtic reclama aire davant la mort serà el cor de la nostra escriptura.

L’aire o la Mort!

Autor drasmàtic deu obligacions tindràs, deu obligacions respectaràs:

 

1- Escriuràs l’obra en un màxim 16 DIES. Anotaràs en el teu text la data de l’inici i del final de la teva escriptura.

2- Inclouràs sempre, i al manco tres vegades, la paraula GUERRA.

3- Escriuràs al manco 10 línies d’ONOMATOPEIES i inclourà una paradoxa.

4- Concebràs l’obra per fer-la a qualsevol ESPAI.

5- Faràs com a mínim una referència a VIOLET JESSOP. Ella mai no apareixerà en escena.

6- Empraràs la tipografia VERDANA.

7- Seràs despietat amb el concepte d’ENTRETENIMENT. Fugiràs com de la pesta de la COMPLAENÇA i de L’ART PER L’ART.

L’autor drasmàtic no refusa la comicitat, però per a ell l’ humor és un ganivet esmolat.

8- Encetaràs l’obra amb una frase estreta d’un diari publicat el mateix dia de l’inici de l’escriptura.

9- Aturaràs de menjar carn durant el període d’escriptura.

10- Si s’esdevé el cas que una obra drasmàtica fos premiada, rebràs el PREMI dins d’una capsa de cartró i en el discurs d’agraïment no pronunciaràs les vocals “o” i “u”.

 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies