No és senzill el viatge de la prosa novel·lada al teatre. S’ha de saber fer. S’ha de sintetitzar sense perdre l’essència, s’ha de retocar el llenguatge, i sovint l’estructura, la dinàmica de les accions; tot allò que és literari s’ha de convertir en escènic, i el risc és la retòrica, la lectura dramatitzada, el narrador que explica en lloc de l’actor que transmet. No va passar amb La senyora d’Antoni Mus, molt correcta encara que resultà un pèl massa esquemàtica; didàctica, gairebé. I tampoc no ara amb Vida i miracles de n’Aineta dels matalassos, del mateix autor damunt paper, i del mateix adaptador teatral, J.M. Albinyana, que ha fet una feina tan acurada en aquest transvasament, que costa de creure que la llavor d’aquesta trista crònica sentimental arrelada al més tradicional costumisme mallorquí sigui una novel·la i no l’obra d’un dramaturg.
Sense abandonar el minimalisme escènic – temps de recessió obliguen-, la imaginació aplicada al llenguatge teatral i a la posada en escena enriqueixen la funció des del primer minut. Amb trets de realisme màgic, amb una energia dramàtica del repartiment que copsa i emociona, i amb una dinàmica narrativa que juga amb el desordre, la reiteració i l’humor com a contrast continuat que mira d’alleugerir el drama, el muntatge esdevé tan àgil com intens, contundent i corprenedor. Una magnífica mostra de teatre fet nostro. Amb més talent i convicció que no mitjans. És així com surten bé les coses.
Els vostres comentaris