L’actor Pedro Orell, un dels histrions còmics de capçalera de l’escena balear, afronta un dels majors reptes de la seva trajectòria ficant-se a la pell d’El porc camí de l’escorxador. Un muntatge que inevitablement provocarà les comparacions amb el premiat treball de Juan Echanove. El muntatge, primera producció de Minut 1 Teatre, s’estrenà fa ara un any, i ja ben rodat arriba al Teatre Principal de Palma (15 i 16 d’abril) i al nou escenari del Teatre Principal d’Inca (22 d’abril). Això és el que ens comenta els seu protagonista abans que no arribin aquestes cites de prestigi.
- El Porc és el repte més gran de la teva trajectòria fins ara?
Evidentment. Feia temps que tenia ganes de fer un monòleg i quan Chus Martín em va oferir interpretar “EL PORC” no ho vaig dubtar ni un segon, encara sabent la responsabilitat que implica aquest text. Després d’un any de fer bolos ara arribem al Teatre Principal de Palma i al Teatre Principal D’Inca, la qual cosa evidencia que l’obra ha estat molt ben acollida per la crítica i el públic.
- Com s’afronta un monòleg d’una hora, tot sol a escena, sense el suport o la referència de cap altre company?
Només havia fet un monòleg de 15 minuts de Microteatre a l’antiga presó. Evidentment no es el mateix que afrontar un text d’una hora. En aquest cas, més enllà de qualsevol dubte personal, la feina feta a la residència de “Sa Talaia” amb el director Santi Celaya ha estat clau per sentir-me còmode i llevar-me la por de afrontar un monòleg.
- Quines han estat les teves referències per preparar el paper d’un porc?
Bàsicament dues línies. Per una part em vaig documentar sobre la vida dels porcs i per una altra vaig treure tota la informació possible sobre la vida de l’autor per entendre el per què del seu text. Tot això potenciat per la direcció, de la qual estic molt agraït.
- Per què El Porc, inspirat en una novel·la francesa de Raymond Cousse de 1978, continua tenint un discurs existencial actual, de manera que els espectadors es podran identificar, o al menys empatitzaran, amb la vida d’un porc que espera el seu escorxament?
Perquè en el fons considero que es tracta de la recerca del punt d’equilibri entre la idea de la alegria de viure en contraposició a la idea de la mort propera.
- Vares veure en el seu moment (1993) el muntatge amb Juan Echanove? O l’has recuperat ara dels arxius per preparar el teu treball?
No i ho agraeixo, del contrari em podria haver influenciat. Una vegada que vaig estrenar, vaig buscar per curiositat l’obra de Juan Echanove; però no hi ha res.
- Has treballat sobretot la comèdia. De fet, has guanyat tres vegades el premi al millor actor del Teatre de Barra. Te sents còmode amb un drama existencial com ara és El porc?
Sí. Em sento molt còmode, de fet em feia moltes ganes fer un paper dramàtic com aquest. I estic molt il·lusionat d’interpretar El porc i agraït per la resposta del públic i la crítica. Ha estat una feina interpretativa que m’ha tret registres que desconeixia de mi mateix.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris