Hi ha espectacles bons, de molt bons, boníssims de la mort i d’altres que no te pots perdre. I un d’aquests és Tubs del món dels Bufa & Sons, que no només mola per un tub – perdó, ja ho he dit, sinó rebento-, sinó que és únic i incomparable, tant pel que fa a la qualitat com al concepte, en l’execució i en els plantejaments. És un concert còmic interpretat per una grapat de luthiers frikis. Més o menys. O potser no, perquè ben mirat és inclassificable, indefinible. Però divertidíssim, això sí. I musicalment excel·lent. Una altra afirmació inqüestionable, que esdevé del tot sorprenent a poc que repassis els instruments emprats: una tanca municipal (a la foto), una crossa, una totxo d’obra, un tub d’snorkel amb careta i tot, un macarró amb un fideu de dins, una escala de jardí – de tres metres d’alçada-, una cadira de l’IKEA i una granera amb la que varen fer sonar Moon River de manera que ens posà els pèls drets a tots els espectadors de Santa Eugènia, que no podíem tancar la boca ni deixar d’aplaudir i riure. Entre d’altres coses perquè quan Xavi Lozano deixa de bufar (cosa que li costa, perquè “quan veig un tub, he de bufar, i el món està ple de tubs”), resulta d’allò més graciós i polissó; i té confeccionat un guió que sembla improvisat, però està molt ben pensat, que és casi una comèdia de situació per a melòmans de bricolatge.
S’ha de veure, de veres. És una experiència diferent, un bon concert i una comèdia hilarant. Es pot demanar més a un vespre d’estiu a la fresca? Jo repetiria.
Els vostres comentaris