‘L’art és un Martell’ decora l’epíleg –distanciador, brechtià- de l’obra; una coda com a únic element que fa pensar que estam davant un treball acadèmic. Pel que fa a la resta, res té que envejar a un muntatge ‘professional’. La feina de les nou actrius i l’actor –alumnes a punt de graduar-se a l’ESADIB- és impecable, d’excel·lent en qualque moment.
Manejats per un Joan Fullana provocador, esteta, experimental, els intèrprets surten a l’escenari amb el teatre posat i transmeten les ganes de crear, de patir i fer patir, d’emocionar i de fer pensar. No és gens fàcil el text que ha triat el professor; una tragèdia grega, narrada per Eurípides i actualitzada per Sartre en el seu moment, revisada i subratllada ara en els seus elements claus, però feminitzada, reivindicativa, antibèl·lica… Una hora de drama, intens, hipnòtic per l’energia que destil·la i pels recursos musicals (The Doors, per exemple), visuals i estilístics que ofereix. Un tast il·lustratiu del que pot donar aquesta fornada d’estudiants amb molt de futur, i present.
Els vostres comentaris