És el segon viatge que faig cap al no res amb Catalina Carrasco i Gaspar Morey. El primer fou l’octubre passat, fa ara gairebé un any al Principal, i va ser un viatge de proves. Un experiment amb les sofisticades eines que aquests dos avantguardistes de la dansa contemporània fan servir, en aquest cas fins i tot per interactuar amb el públic. Però fou una mena de prestrena, un viatge imperfecte. La cosa estava verda. Així que, tot i que a mi em va agradar força, hem tornat a embarcar-nos per veure quins són els canvis introduïts, cap a on ha evolucionat aquesta reflexió sobre la vida i el buit, sobre les emocions que ens impulsen i ens frustren, ens fan créixer i/o desaparèixer. I aquestes variacions i afegits han enriquit el conjunt, potser una mica més compartimentat que abans, amb més blocs no sempre lligats amb fluïdesa o transicions dinàmiques, però tot prou estimulant, sorprenent, asfixiant, commovedor, divertit, fins i tot. Un bon espectacle, ara acabat i llest per continuar viatjant cap al no res, que no és poc.
Això és el que vaig dir de la primera experiència, i un cop ampliada, encara ho penso: https://www.fancultura.com/?p=4276
Javier Matesanz
Els vostres comentaris