Transbord

Ser tu mateix. Aquest és el missatge. Senzill i planer. Ser fidel a tu mateix i no cercar l’aprovació dels altres, sino el respecte. No cal demanar més. O sí, però aquest és el mínim per a una convivència comprensiva i tolerant. Acceptable, encara que no ideal. Però esperàvem alguna cosa més de la proposta, més atrevida. Diferent a tantes proclames, freqüents i insistents, que lamentablement encara són necessàries. I això es el més trist, que encara són necessàries. Que s’hagi de subratllar que els LGTB, en qualsevol de les opcions, no són malalts, no necessiten teràpia ni ajuda. Que no s’han de justificar ni més ni menys que qualsevol altra persona en funció de la seva identitat sexual o de gènere. Però bé, més enllà de valoracions extrateatrals, Transbord resulta una mica òbvia, gairebé pedagògica en alguns fragments, massa insistent en alguns punts, i es troben a faltar riscos teatrals que vagin una passa més enllà de la reivindicació evident. Tot i que el conjunt és convincent i entretingut. Prou eloqüent i molt ben interpretat per un formidable Marc Joy, que marca els tempos interpretatius amb una versatilitat encomiable, arbitrat per una Assun Planas encarnant el contrapunt de l’equilibri reaccionari.  Tot plegat, un espectacle útil i compromès, però que s’esperava més trencador, més arriscat.