un lloc de cultura peculiar

“Tornar a Espanya després d’una gira per l’estranger és culturalment desolador”

“Tornar a Espanya després d’una gira per l’estranger és culturalment desolador”

La companyia basca Kulunka Teatro estrena “André y Dorine” aquest cap de setmana al Teatre Principal de Palma.

Kulunka Teatro es una companyia basca que fundaren José Dault i Garbine Insausti l’any 2010. I ho varen fer amb un primer espectacle de teatre de màscares, “André y Dorine”, que es convertí en un èxit internacional que els ha portat de gira per tot el món fins avui. En tres anys han representat la funció 170 vegades, de les quals 120 s’han fet a escenaris d’un total de vint països. L’obra arriba ara a l’escenari del Teatre Principal de Palma. Concretament el dissabte dia 14, a les 19 hores, i diumenge 15 a les 18h.

Es la primera vegada que la companyia ve a Mallorca i estan molt il·lusionats, tot i que el panorama cultural és més aviat depriment. Així ho manifesta Insausti, que es lamenta de les dificultats que es troben a Espanya per poder fer i viure del teatre. “Després de voltar tres anys pels escenaris de tot el món, es molt trist tornar a casa i comparar, perquè culturalment la situació és desoladora. I no ja per la manca d’ajudes i suport institucional, sinó per les dificultats que trobes per a qualsevol cosa. Nosaltres, tot i la trajectòria de l’espectacle, no aconseguim trobar un lloc on estrenar i fer temporada a Madrid. Haurem d’esperar a l’any que ve”.

“El més trist de tot –continua la fundadora de Kulunka – és comprovar com tot s’ha esbucat. Ja no existeix ni tan sols un circuit ben estructurat i en condicions com existeix a la majoria de països que em visitat. El circuit de “teatres nacionals” de Turquia és impressionant. Fa una enveja enorme, perquè tenen setze companyies estatals voltant per tot el país, treballant en infraestructures escèniques públiques per tot arreu, i tenen en nòmina un total de gairebé mil actors. Si compares això amb el Nacional de Madrid és per deprimir-se”.

Respecte a André y Dorine” val a dir que el seu èxit internacional tampoc no ha estat una casualitat, ja que un dels pilars bàsics de la filosofia creativa amb la qual es va fundar Kulunka és el d’intentar transcendir les fronteres de l’idioma mitjançant altres llenguatges universals com el teatre de gest i de màscara. Així, en prescindir del text, dels diàlegs, s’eliminen les barreres idiomàtiques i es pot mostrar la feina a llocs tan llunyans com el Nepal, la Xina, Rússia, Finlàndia o la mateixa Turquia, on l’obra ha estat tot un èxit en diferents festivals i mostres internacionals.

En aquest sentit, ens explica l’actriu basca, la companyia ja està preparant un nou espectacle, que es titularà “Los nadies”, i que continuarà en la mateixa línea gestual i sense text que l’actual.

“André y Dorine” és la història de dos ancians que, com tantes altres parelles han caigut en la desídia de la rutina existencial, i que paradoxalment recuperaran les ganes de viure, les il·lusions i l’esperança de continuar junts, quan l’Alzheimer afecti a un d’ells i s’acarnissi amb els seus records, amb la seva llarga vida en comú. Amb ells començarem un viatge a través de la memòria. Recordar qui han estat per no oblidar qui són. Recordar com han estat capaços d’estimar, per poder continuar estimant.

Un relat que, tot i incloure devers una dotzena de personatges, ens ho escenificaran només tres intèrprets fent us de la màscara i la gestualitat, i que va dirigit a un públic adult i juvenil, però que segons ens explica la portaveu de la companyia, “funciona amb tot tipus de públic, també l’infantil, perquè és molt visual i parla d’emocions i sentiments que tots hem viscut o conegut, de manera que és fàcil identificar-se amb la història dels personatges”.

Tant és així que, segons l’experiència acumulada per Kalunka en aquests tres anys, “tant el tema de l’Alzheimer com la relació emocional que s’estableix entre els personatges ha agradat en societats i cultures tan diferents com por ser la xinesa o russa i la colombiana, que a priori res no tenen a veure; la qual cosa demostra que els sentiments són universals i que, independentment del llenguatge emprat, hi ha emocions que ens arriben a tots”.

 

 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies