un lloc de cultura peculiar

Toni Bestard: ‘La pròxima pel·lícula serà una comèdia surrealista i rodada en anglès’

Toni Bestard: ‘La pròxima pel·lícula serà una comèdia surrealista i rodada en anglès’

Du el cinema a la sang. Mai he trobat Toni Bestard (Bunyola, 1973) amb les mans buides de projectes: un curtmetratge, el primer llarg, un documental, el segon llarg… Quan parla del que està preparant transmet passió, et contagia i et venen ganes de demanar-li que et deixi fer una ullada al guió. El segon gran repte de la seva vida com a director ja està en marxa, però encara toca parlar de ‘El perfecto desconocido’. Després de vuit setmanes i més de 7.000 espectadors només a Mallorca, la producció de Singular Audivisual deixa la cartellera per encetar la cursa dels Goya.

-El 23 de març s’estrenà comercialment ‘El perfecto desconocido’. Ha estat vuit setmanes en cartell i supòs que ja es pot fer un balanç…

-A nivell comercial estam satisfets, vuit setmanes a Mallorca  està molt bé. Hem de tenir en compte que productes com aquests aquí solen durar una setmana. A més, fins fa poc estava en cartell a tres cinemes diferents. En aquest sentit ha estat un èxit, i en bona part gràcies a la gestió de la productora (Singular). Hem de tenir en compta que la nostra aposta no era fàcil. El mercat  de la distribució a Espanya ha canviat molt als darrers anys. Hi ha una marcada tendència a la comercialitat, s’aposta molt poc pel cinema d’autor. Tenim el cas de ‘Yo’, de Rafa Cortés, una pel·lícula fantàstica que triomfa als festivals però que va tenir moltes dificultats en la distribució. Ha canviat la societat, ha canviat el públic; abans la gent feia cua per veure una pel·lícula de Bertolucci i això ara no passa

-Però encara hi ha un espai, un mercat per un públic que cerca la producció-‘Sundance’…

-Si, n’hi ha, però fins i tot aquestes pel·lícules ‘indis’ estan molt pensades per agradar al gran públic.

Has estat sis anys des que començares a donar forma al guió fins l’estrena. Compensa aquest esforç per vuit setmanes d’exhibició?

-Compensa perquè hom el que vol al cap i a la fi és contar una història. A més, estic convençut que la peli, a la llarga, acabarà  arribant a la gent. La vida de les pel·lícules no acaba al cinema. Queden els festivals, la televisió, el dvd i a més tenc l’esperança que d’aquí uns anys algú la rescati com a raresa mallorquina, com un producte curiós dels que no es fan.

-Confies en el mercat internacional?

-Si, de fet està funcionant a llocs molt diferents com ara els països escandinaus, Israel , Nova Zelanda… i també  està en el catàleg alguna línies aèries asiàtiques.

-El fet d’haver estrenat un llargmetratge t’ha obert portes?

-Encara és prest per saber-ho. Supòs que quan arribi a segons on amb pròxim projecte podré mostrar ‘El perfecto desconocido’ i pensaran ‘home, aquest sap dirigir’.

-El llarg marca diferències fins el punt de poder dir que fins ara feies curtmetratges i a partir d’aquest moment t’has convertit en director?

-No sé si se pot dir així. Del que estic segur és que en aquests moments tan complicats ho té tant difícil el que ve d’estrenar un llarg que aquell que ha fet cinc curts. De fet, jo me sent igual que quan feia curtmetratges. Per ventura, tens més responsabilitat i t’exposes més.

 -La idea és optar als premis Goya?

-Si. El pla inicial era estrenar al desembre i optar a entrar en els Goya passats, però la distribuïdora, Alfa Pictures, va decidir que s’havia d’estrenar més tard perquè les dates prenadalenques no eren les idònies.

-Però haver estrenat tan prest és un handicap, sembla que sempre tenen més opcions les produccions que s’estrenen a partir d’agost o setembre…

-És cert, però també és veritat que la producció d’enguany serà molt més baixa que la del 2011 i que els acadèmics s’hauran de fixar en pel·lícules que s’han estrenat a principis d’any. No crec que enguany s’estrenin moltes pelis a partir de setembre. En els nostres plans està presentar-la, fer campanya i aconseguir qualque nominació, que crec que la pel·lícula s’ho mereix. Si ho aconseguíssim, ‘El perfecto desconocido’ podria tenir una segona vida comercialment parlant.

 

-Després de fer una pel·lícula que es pot considerar ‘d’autor’, si t’arribàs un projecte més comercial, el faries?

-Si el guió és bo, si ho faria. L’important és que la història m’interessi. De fet, el pròxim projecte és una comèdia que té un punt de reflexió i fins i tot ‘indi’, però pot ser  bastant comercial.

 

-Sobre un guió teu?

-Ho he escrit jo, però sobre una obra de teatre de David Desola, un autor que conec des de fa anys. La seva obra es va dir originalment ‘Amor platoúnico’ i des que la vaig llegir vaig pensar que tenia ànima de cinema; estava ple de referència audiovisuals. Jo l’he adaptat i la vull rodar amb anglès amb actors anglesos o americans. Es tracta d’una comèdia surrealista que aborda les relacions post-matrimonials i la veritat és que mai havia rigut tant amb un text.

 

-En quin punt està el projecte?

-El guió s’està traduint a l’anglès i el començarem a moure a l’estiu.

Com se sent un director de cinema en unes illes on la cultura sembla que importa cada vegada menys, on no n’hi ha públic ni per mantenir uns Renoir? Tens la sensació que un dia d’aquest hauràs d’emigrar?

-Ho he pensat, però també és cert que a Madrid o Barcelona la cosa no està massa més bé. A més, si has de mantenir reunions allà, vas i tornes. Però és veritat que em sent un poc estrany perquè abans feies una peli i se t’obrien portes. Ara les portes estan molt tancades, però a jo sempre m’ha costat molt treure endavant els projectes perquè venc del món del curtmetratges.

 

-T’ho has hagut de treballar sempre i així continuarà essent…

-Efectivament.

-De quin cinema, de quins autors et nodreixes? Observant la teva obra, no son fàcils d’identificar els teus referents…

-Perquè son molt heterogeni. Ho veig tot, des de Haneke a ‘El caballero oscuro’ i supòs que aquest eclecticisme es trasllada a la meva obra.

-Tal vegada  t’atreuen els autors especialistes en crear atmosferes? Ara pens en ‘El viaje’ o amb la mateixa ‘El perfecto desconocido’ i son pel·lícules d’atmosferes…

-Pot ser… no sé que dir-te, em nodresc d’un cinema molt variat. Si que hi cineastes que m’agraden molt, com ara Clint Eastwood., que tot ho fa molt senzill, però també Spielberg. De fet, si faig cinema és gràcies a Spielberg, que em va descobrir el cinema. També m’agrada molt Paul Thomas Anderson. He passat per etapes. La infantesa amb Spielberg, després vaig descobrir el cinema independent americà, als 90, Todd Solondz, Tarantino… I quan ja vaig anar estudiar cinema, els clàssics, el neorealisme. I ara vaig combinant i de vegades descobresc coses. Fa poc vaig descobrir ‘El nadador’, amb Burt Lancaster. I pel que fa a ‘El perfecto desconocido’, reconec que una pel·lícula que em va influir va ser ‘The station agent’, de Tom McCarthy, que la trob magnífica.

 

-Com veus el futur de cinema tal i com el coneixem ara, penses que s’haurà de reinventar com pregona molta gent?

-El dia que el cinema en pantalla gran fracassi haurà estat un fracàs de la societat, perquè el cinema és un acte social. El dia que, de forma majoritària, optem per l’individualisme que suposa tancar-te a casa teva a veure les pelis en Internet qualque cosa haurà fallat. A casa teva mai tendrà una pantalla gran amb un so com el que tens a les sales. Per ventura. Les pel·lícules més petites acaben anant directament al dvd o internet, però la majoria de films esper que es continuïn exhibint en gran format.

 

Més sobre Toni Bestard

 

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR