un lloc de cultura peculiar

Take a walk on the wild side-Mallorca

Take a walk on the wild side-Mallorca

autor

Com a proposta teatral, sobre el paper, em va interessar molt. Per això vaig trobar a faltar més teatre. La cosa es va convertir en performance urbana, visita guiada per Ciutat i passejada monologada amb final més musical que no teatral. Participatiu en pla “cumbaià” i molt simpàtic, això sí. I no dic que no estigui bé com a experiència, sinó que va fer curt en les expectatives i dins la programació del Principal.

El començament és fantàstic. Les esmentades expectatives. Una nina a les roques, mira el mar i saluda. Un home es llança a l’aigua i travessa la badia de Palma. Poques vegades – mai – una funció comença dins l’aigua i amb el litoral com a escenografia natural. Preciós. Però de seguida passa el que passa, que el teatre es queda voramar, i comencem a caminar rere el nedador. Banyat ell per la mar. Noltros per la pluja. Però ens donaren impermeables. I amb un micro ens guia i ens instrueix. Poc teatre. Més aviat canal ciència, però versió Reader digest, perquè tot resulta bastant elemental i sintetitzat al màxim. En poc més d’una hora passem del Big Bang als turistes que envaeixen Palma a la Plaça Chopin. Entre d’altres històries i coses. I de camí, el gadità Emilio Rivas ens parla de la prehistòria, del National Geogràfic, de Maria del Mar Bonet, de la Calatrava, de la devoció de la seva mare, dels pals selfie i fins i tot, títol obliga,  ens canta Lou Reed per finalitzar.  Acompanyat del públic com un Hamelin contemporani i amb la complicitat d’una nina, Federica, que amb sis anys és encantadora i fa de contrapunt tendre en temes com els forats negres i el Big Bang (sic).

La passejada no és llarga, però a estones ho sembla. És irregular. Esquitxada de moments bonics, com la serenata de la balconada. Però incompleta. Falta contingut. I no tant documentació com ara intenció teatral. És més un entreteniment, una caminada d’esplai lleuger, que un espectacle teatral alternatiu, que mira d’escapar d’espais i fórmules convencionals. Millor la idea que el resultat. Molt agradable, un dissabte matí, això sí. Encara que bona part del mèrit se l’emporta Palma.

Direcció: Emilio Rivas Dramatúrgia: Emilio Rivas i Celso Giménez. Intèrpret: Emilio Rivas

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies