Com a proposta teatral, sobre el paper, em va interessar molt. Per això vaig trobar a faltar més teatre. La cosa es va convertir en performance urbana, visita guiada per Ciutat i passejada monologada amb final més musical que no teatral. Participatiu en pla “cumbaià” i molt simpàtic, això sí. I no dic que no estigui bé com a experiència, sinó que va fer curt en les expectatives i dins la programació del Principal.
El començament és fantàstic. Les esmentades expectatives. Una nina a les roques, mira el mar i saluda. Un home es llança a l’aigua i travessa la badia de Palma. Poques vegades – mai – una funció comença dins l’aigua i amb el litoral com a escenografia natural. Preciós. Però de seguida passa el que passa, que el teatre es queda voramar, i comencem a caminar rere el nedador. Banyat ell per la mar. Noltros per la pluja. Però ens donaren impermeables. I amb un micro ens guia i ens instrueix. Poc teatre. Més aviat canal ciència, però versió Reader digest, perquè tot resulta bastant elemental i sintetitzat al màxim. En poc més d’una hora passem del Big Bang als turistes que envaeixen Palma a la Plaça Chopin. Entre d’altres històries i coses. I de camí, el gadità Emilio Rivas ens parla de la prehistòria, del National Geogràfic, de Maria del Mar Bonet, de la Calatrava, de la devoció de la seva mare, dels pals selfie i fins i tot, títol obliga, ens canta Lou Reed per finalitzar. Acompanyat del públic com un Hamelin contemporani i amb la complicitat d’una nina, Federica, que amb sis anys és encantadora i fa de contrapunt tendre en temes com els forats negres i el Big Bang (sic).
La passejada no és llarga, però a estones ho sembla. És irregular. Esquitxada de moments bonics, com la serenata de la balconada. Però incompleta. Falta contingut. I no tant documentació com ara intenció teatral. És més un entreteniment, una caminada d’esplai lleuger, que un espectacle teatral alternatiu, que mira d’escapar d’espais i fórmules convencionals. Millor la idea que el resultat. Molt agradable, un dissabte matí, això sí. Encara que bona part del mèrit se l’emporta Palma.
Els vostres comentaris