Durant quatre dies la ciutat lleidatana de Tàrrega es transforma en un gran escenari. La llibertat i la creació s’apoderen dels carrers on ciutadans i artistes es passegen, s’aturen, riuen i es sorprenen. Companyies d’arreu del món no es perden aquesta cita, que a més de portar milers d’espectadors, també atrau a un gran nombre de programadors culturals i teatrals internacionals. A més, la Fira de Tàrrega ha esdevingut un termòmetre de les noves tendències teatrals i es cita obligada per a tots els actors i creadors iniciats i novells. La sempre sorprenent inauguració fou de la mà de la producció holandesa de Nigel Jameison. Un dels més prestigiosos creadors en arts de carrer i que va deixar a tothom amb la boca oberta. Wired Aerial Theatre proposa un espectacle aeri de denuncia ecologista molt impactant anomenat As the world tipped. Una reflexió sobre les conseqüències dramàtiques que pot dur la ineficàcia política per aturar el canvi climàtic. La mescla de dansa i teatre ha estat el punt més fort de la fira d’enguany, però tampoc hi manquen els actors i clowns que apareixen per lliure quan la programació els hi deixa places i carrers lliures. Amb històries a vegades elaborades o la “simplicitat” de la proesa humana amb malabars, ingeni i sobretot humor. Els mallorquins 10 Cèntims Companyia Teatral tampoc s’ha volgut perdre la cita amb la seva primera producció: Allò que els nostres néts haurien de saber de nosaltres. Després de presentar-se a concurs, la organització de la Fira els hi va assignar uns dels espais tancats amb dues actuacions, una en català i l’altra en castellà. Moment que varen aprofitar per ampliar el seu públic fora de les Balears i donar una vida més llarga a la seva proposta teatral seduint programadors teatrals. Aquests tres joves actors mallorquins cerquen dins seu aquells somnis que els fan bategar i seguir lluitant amb un escenari senzill però molt pensat. Amb tocs sentimentals, humorístics i un poc de dura realitat, Xisca Puigserver, Irene Soler i Lluís Valenciano ens mostren allò que els fan ser com són. El dilluns Tàrrega tornava a respirar tranquil·litat i la població es redueix frenèticament, però tothom que l’ha visitada s’ha endut un pedaç que segurament el farà tornar l’any vinent amb les mateixes ganes i amb noves idees.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris