El Somni Produccions ha triat Joan M. Albinyana, un dels directors més actius del nostre entorn, per tornar a treure de l’armari el text original de Guillem Clua – que ell mateix va dur als escenaris amb Albert Triola i Rubén de Eguía – i ho fa amb un resultat més que convincent, notable fins i tot en qualque moment.
Albi ha fet bona feina amb Joan Toni Sunyer – i a qui ja l’havia dirigit a Vida i miracle de n’Aieta des matalassos i Per un sí o per un no, per exmple – i Héctor Seoane. Dos actors molt distints – i així tocava que fos pel perfil dels personatges – que en aquesta peça es complementen a la perfecció per dibuixar els arquetips i els llocs comuns de les relacions de parella contemporànies en les seves primeres fases. I dic les relacions, en general, perquè el fet que els protagonistes d’Smailey siguin gais és molt més un embolcall, un ornament, que un element essencial. És cert que es parla del Grinder i del GayRomeo i del popper (per cert, amb alguna nota explicativa mirant al públic que per ventura sobra) però els esquemes que fan avançar la trama són majoritàriament ‘universals’.
M’agrada el ritme, la manera en que els gags estan enganxats i la transició entre les parts que conté la història , i la fluïdesa de les escenes només se ressent una mica quan Seoane ha de fer desfilar els catàleg prototips que sembla ets pots trobar en les xarxes socials esmentades.
El conjunt és divertit, eficaç, i recomanable per un amplíssim ventall de públic. Jo la vaig veure al Teatre Mar i Terra, durant la FiraB!, i ara s’està representant a un bar de s’Escorxador, un marc on és possible que es tregui encara més profit a la peça.
Els vostres comentaris