un lloc de cultura peculiar

Sentinel

Sentinel

autor

Vincles, l’anterior treball de carrer del Circ Bover, és el referent directe d’aquest Sentinel. Bambú i acrobàcia com a eina de feina i llenguatge per contar històries amb un poderós component visual. Narracions sense text, sense paraules, però amb molt de sentit, de missatge. Amb continguts compromesos i emotius. Emotius a Vincles, més nostàlgic, més tendre, més familiar; i compromesos a Sentinel, faula utòpica sobre els valors mediambientals i la nociva influència de l’acció humana i la nostra presumpta civilització sobre la salut ecològica del planeta. Encara que, si us he de ser franc, l’ecomissatge em va passar bastant desapercebut. Si no fos perquè ho havia llegit potser no m’hagués temut d’aquesta lloable intenció crítica. Llevat de l’episodi més divertit i infantil de l’espectacle, en el qual li cedeixen el protagonisme comiclown a una de les tant contaminants borses comercials de plàstic, que es converteixen així amb destarotada eficàcia en un hilarant MacGuffin de la denúncia ecològica. Però la resta és més aviat un notable i original muntatge d’acrobàcia, allà on la plàstica de les diferents escenes és la gran protagonista. Molt ben acompanyada per música en directe, que ambienta o subratlla segons el moment, i protagonitzada per uns atlètics intèrprets que saben enriquir la coreografia amb l’expressió corporal necessària per convertir el show en relat, i fer sentir que ens transmeten alguna cosa més que la admiració per les seves habilitats, enlairant-se i fent un ús impossible dels seus cossos en improbables equilibris i moviments sovint més propers a la dansa que no al circ.

I si hem de cercar un emperò, que no la fa menys recomanable, és que per moments Sentinel es veu condicionada per l’artefacte, espectacular i visualment formidable, que de tan “aparatós” els hi exigeix als intèrprets una atenció i uns temps de manipulació que a estones afecta a la fluïdesa de l’espectacle. Però només això, que queda en no res si el comparem als moments en que l’espectador roman bocabadat. Bona feina. Molt treballada.

Producció: Teatre Principal de Palma – Circ Bover. Direcció: Pau Bachero-La mecànica. Intèrprets: Noche Diéguez, Martina Covone, Andrea Sperotto, Adriano de Carvalho, Mon Joan Tiquat. Espai: Teatre Principal de Palma (Sala gran).

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR