Sant Magí era una festa (Teatre de Barra)

A les portes dels bars de Sant Magí s’acaramullen grups de persones que esperen per entrar. I també a la d’un restaurant, La Baranda, on al seu soterrani s’està forjant una aliança inversemblant entre dues dones a priori enfrontades. Al Lisboa, un emprenedor ja no tan jove lluita contra la burocràcia. Pel carrer un home, el que demana les llicències, es creua amb un director de teatre que passeja incansable un ca. Rere la següent una cantonada s’amaga una parella vestida dels anys 30. Le Bordell serveix canyes i tapes, entrades i llibres. Més amunt, al Velvet, una dona es resisteix a marxar del bar.  Al carrer hi ha l’animació de dia de festa grossa. De festa major. És el teatre de barra. S’obre la porta de l’Speakeasy, entra la parella dels anys 30, potser ja no sortiran mai vius… En canvi, la del bar del costat, l’Stromboli, es tanca per començar la història d’un petó llarg i demorat, de mòbils delatadors que sonen marcant el compàs d’una sorprenent funció d’anades i tornades.

La gent riu, la gent plora. Una altra aturada al Bordell, entre barra i barra. Ara vull una per riure, jo vull emocionar-me, en canvi. Al Velvet la dona demana un roncola, el cambrer li serveix, comença a estar intrigat, interessat. De l’O’Malley surt una música dolça, evocadora, és Piazzola. Un home plora. Unes dones llegeixen una carta a La Baranda. ¡El casco!, increpa l’home de les llicències camí de l’almacenillo del Lisboa. A la barra de l’Stromboli una parella es petoneja apassionadament. Més tapes, encara sóc a temps de veure una altra? Encara puc prendre una copa abans de la següent? A l’Speakeasy les serveixen malgrat la prohibició…És el teatre de barra: tapes, begudes i espectacles per a tots els paladars.  És el descobriment d’un carrer i dels seus bars i de les coses que poden passar dins d’un bar.  Obriu les portes i entreu a qualsevol d’aquests bars. Hi ha un bocí de vida. Veniu als bars del carrer Sant Magí.