Peces de 13 minuts, clavats! aquest és el repte que proposen sa Bottiga de Buffons i l’actor David Navarro, ‘pare’ de la criatura. A partir de demà, i durant els cinc pròxims dijous veurem el resultat en forma de 4 obres que es podran gaudir cada 30 minuts i només per 12 euros – tot el paquet – o per 3,50 euros cada funció. Teatre en 13 arrenca amb el lema Els assajos i promet emocions fortes. Les obres escollides són: 1. El Misteri dels enamorats, escrita i dirigida per Maria Antònia Mateu. Interprets: Alicia Alba, Rafael Amengual i Tomeu Bosch; 2. El capell volador, escrita i dirigida per Jaume Masegosa. Intèrprets: Nabil Canyelles i Rafel Ramis. 3. Última copa, escrita per Olga Roses i dirigida per Àlex Tejedor. Intèrprets: Neus Nadal i Àlex Tejedor i 4. Orígens, escrita per Àlex Tejedor i dirigida per David Navarro. Intèrprets: Enric de la Heras i María Antonia Torrens.
Per cert, ja es prepara la segona edició, el leitmotiv de la qual serà Les pors humanes.
Serà això que no passes de tenir una «simple vista» i no veus mes enllà.
Ja que NO ets del sector, et diré que noltros nomes posam l´organització i l´espai, la creativitat la posen els actors, autors i directors. Valor afegit?, que intentam dur públic al teatre (espai escènic de veres), no et basta?
Ja que no estàs empapat dels nostres problemes per produïr, per dur gent als teatres, per aportar, no crec que se t´ocorri cap idea innovadora, i si no es així, (com diu en Nacho) les esperam impacients.
No hi ha hagut cap professional de l´escena que hagi aconseguit diferenciar-se, pero aquest tipus de propostes funcionen perque tenen públic i s´ha de donar al públic allò que li agrada. Si a tu no te agrada, no vengis pero no critiquis sense venir a veure que es el que noltros oferim.
Quan crees una iniciativa nova des de zero, amb tota la cura que pots, respecte al companys i al públic, paraules com les teves em fan veure que sempre hi haurà una part del públic alié a la realitat del sector que prefereix criticar que aportar. Ni tan sols me molesten les teves paraules, perque son poquets els que pensen així.
Vos deman disculpes si ses meves paraules no us han agrada i s’han interpretat com un atac, no és sa intenció… No he fet cap crítica a les peces, ni als autors, intérprets (seria ridícul, ja que ni els he vist ni els he llegit) ni als promotors… només llençava una reflexió d’un espectador… Com a productors que sou, vosaltres heu de valorar si és important o no.. si només som un, llavors, efectivament, no hi perdeu més temps. Però vull creure que qualcú ho pot veure com una “Oportunitat”.
Si el que cercau és fer un “micro” com el de Madrid, per posar un exemple, fantàstic, enhorabona per sa feina que suposta, etc etc… esper que aconseguiu dur a molta gent, que descobreixin sensacions que segur desconeixen, que descobreixin Sa Botiga, que és un lloc fantàstic on es fa molt bona feina i s’hi deixen sa pell per dur-ho endevant… A pesar de tot, es reclam per aconseguir públic no pot ser “Ja que no estàs empapat dels nostres problemes per produïr, per dur gent als teatres, …”
Me sap greu, no m’has fet canviar d’opinió, continuaré reservant els meus Euros (que tampoc tenc que contar el molt que em costa aconseguir-los) per alguna altra cosa que m’atregui més en aquest moment.
Però els que encara no coneixeu això del que estem xerrant, vos anim a que no us ho perdeu, anau al teatre, descobriu el ‘mini’ i també el ‘macro’ teatre… us enganxarà, encisarà i en voldreu més i més cada dia… però també arribarà un moment que desitjareu qualque cosa diferent.
També esper que qualque dia surti sa crítica de sa primera edició del Teatre en 13!
I quin és el valor afegit d’aquesta proposta? A simple vista pareix més del mateix?
Vaja quin panorama que tenim! Visca sa creativitat i sa imaginació des sector!
Això és una màquina de fer «churros»… idò no l’aturem… «Churros» per tots!!!!!
Javi, esperam impacient les teves idees per innovar.
A sa meva feina necessit innovar cada dia per no quedar-me enrera. Si se m’acud qualque idea teatral innovadora potser em canviaré de sector professional… o no… que encara seria considerat intrusisme.
Malauradament jo, com a públic, som es vostres clients i el vostre objectiu és seduïr-nos per consumir es vostres productes enlloc dels de la competència.
Per això la meva reflexió, com a consumidor ja estic una mica embafat de tant mini-teatre i per això estaria bé que algun dels professionals de l’escena aconseguís donar-li una volta i diferenciar-se.
Evidentment no és fàcil, és més senzill seguir la fórmula que ja funciona, però esper veure coses noves ben prest!