Rondalles fabuloses i tragèdies shakespearianes per parlar de lo nostro. Mallorquinitat de bon de veres i xarrameca de gin-tònic per analitzar present i passat, i parlar-ne del futur de l’illa. Humor gruixat, acudits dolents – tan dolents que rius a contracor però sense aturar-, i reflexions sinceres i profundes, punxades de nostàlgia nostrada, poesia costumista inspirada en la pèrdua i alguns llampecs de desig crític. Tot això i molt més és Rostoll cremat. Un altre esdeveniment teatral que esdevindrà fenomen social a ca nostra, i potser més enllà, perquè Toni Gomila se’l treu de l’ànima, i la té arrelada on la tenim la majoria, tot i que sovint no ho sabem o no ho reconeixem. Així que per bo o per dolent, ja ho deiem, aquest nou Acorar serà un nou esdeveniment.
No volia parlar d’Acorar, però és mal de fer. Són molt diferents, però ben iguals. És el que millor sap fer Toni Gomila: parlar d’ell, parlar de nosaltres, del que és, del que som, de lo nostro. I en aquest cas posant l’accent en el que era i ja no ho és, o no ho serà de seguir així, perquè el turisme desaforat, la massificació, els recursos tudats, el respecte (la falta), l’educació (la mala), la corrupció.., perquè tot això, dic, fa mal, però com que la mar fa forat i tapa, doncs és un no parar. Però bé, ja ens ho trobarem. En qualsevol cas, vagi per dit que en Toni Gomila ja ho va dir. Igual que abans que ell en Guillem Frontera, n’Ibsen, Tcheckhov i molts de ciutadans anònims a qui tampoc ningú no va fer cas. Entre ells el magnífic repartiment d’aquest notable espectacle.
Javier Matesanz
Els vostres comentaris