Els Joglars tornen a Palma i ho fan amb Ramon Fontseré al capdavant, dirigint i interpretant una obra cervantina sobre la condició humana. A l’extens catàleg de personatges que ha interpretat durant la seva trajectòria – especialment als teatres, però també al cinema – ara s’ha d’afegir un ca, un ca que parla, i que parla amb una profunditat envejable.
Fontseré es deixa veure fins diumenge al Teatre Principal i també, des d’avui, a les pantalles grans, intepretant Ramón a Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba.
Per què Cervantes i perquè El coloquio de los perros?
És un excel·lent company de viatge. Cervantes té la visió de l’artista sobre la societat i perquè utilitza l,humor i l,ironia per tractar les desgràcies més negres. El coloquio és l’òptica cerventina sobre la condició humana. també ens interessa pel joc teatral de jugar a ser gossos que parlant. és molt interessant
Exprimiu l’humor que sempre destil·la Cervantes, un humor amb reflexions més o manco profundes darrera… en aquest sentit, es pot considerar un autor que encaixa perfectament en ‘l’estil joglars’?
Evidentment. hi ha un «entente» natural.
És la tercera vegada que adaptau aquest autor. trobes la seva obra especialment vigent?
Absolutament. si llegiu Séneca o Montaigne o aneu a veure alguna obra de Lope, encara que siguin de segles de la picor, la condició humana, les seves passions i misèries son les mateixes que afectaven els individus de la seva època que les actuals. Tecnologicament s’ha evolucionat moltissim, pero la condició humana es pràcticament la mateixa.
Com valores l’experiència de fer la dramatúrgia a sis mans (amb Martina Cabans i Albert Boadella)?
Molt enriquidora.
Dirigir el muntatge i protagonitzar-ho és un repte, una motivació extra? Repetiràs en aquest doble rol?
És un desdoblament, i per sort no hi ha hagut conflicte a l,hora de deixar de dirigir per actuar amb els meus companys; ja que llavors dirigia la Martina i feia que tot seguís igual ja que ens entenem molt bé.
On situes ara mateix el punt en què es troba la companyia? Cap a on heu evolucionat? cap a on voleu anar?
Hi ha hagut un canvi en la direcció, i això comporta una personalitat diferent, donada per un servidor i els meus companys, però volem anar pel camí de continuar fent teatre, que és el que més ens agrada en aquesta vida.
I el públic del joglars, ha canviat? Ha madurat amb vosaltres o no té > res a veure amb el us anava veure fa 15 anys?
Hi ha canvi generacional, amb espectadors habituals que ens segueixen d’anys.
A nivell d’estils, indústria, intencions, corrents … no sé si es pot parlar de teatre español i de teatre català, en tot cas us considerau part de un moviment cultural ampli o els joglars són els joglars i res més?
Som la companyia privada més antiga del teatre espanyol i també d,europa. 51 anys d’existència des de que la va fundar l’Albert Boadella. Una feina colosal, per dir-ho a la manera de Josep Pla. Una companyia implicada amb l’evolució d’aquests últims cinquanta anys a Catalunya i a la resta del país.
La cultura se’n va a la merda? i si és així, és més per la crisi > financera i les seves conseqüències (21% d’IVA cultural, per exemple) o la crisi de valors – i de la manca d’inquietuds que se’n deriven – de la societat?
Això de la cultura es un fenomen personal. depèn de cada un. no tot és l’IVA. La manca d’inquietuds i el poc estimul de la cultura des d’una educació inicial a l’escola influeix negativament.
Els vostres comentaris