Gens porucs. Són els valents els que afronten les seves pors. Els que les desafien en veu alta. Cara a cara. Perquè els valents no són aquells que no tenen pors, sino els que les accepten i miren de superar-les o de conviure amb elles. I això fan els 10 cèntims amb els seu nou espectacle de teatre veritè. Parlar de elles i amb elles, i entre ells, fins a fer d’un exorcisme íntim una experiència col·lectiva, que implica a cada espectador a la seva manera. Amb les seves pors personals i intransferibles.
De la mà tutora del Pont Flotant, mestres en matèria d’autenticitat, l’espectacle és un puzle de moments vitals dels tres protagonistes, amb noms i llinatges, que es van alternant, cercant el to i ritme adients, i tot i que no tots ho aconsegueixen, i alguns fragments encara han de madurar, de trobar el seu lloc o la seva forma, n’hi ha d’altres de formidables. El moment màgic i corprenedor de na Xisca parlant amb allò que encara l’acompanya; el divertit Valenciano declarant el seu amor cap als seus pares, sempre que siguin els seus pares i el deixin a ell ser ell mateix; o la rotunda determinació d’Irene desprenent-se de la responsabilitat universal per reclamar la que li pertoca, l’única de la que pot i es vol fer càrrec, com a metgessa, coma actriu, com a persona. I tot plegat acaba emocionant, tocant la pell d’un públic que els mira i se mira, i que segurament seguirà fent-lo una bona estona de camí a casa.
Els vostres comentaris