Paco León inventa amb ‘Carmina o revienta’ i Spiderman canvia de cara

Carmina Barrios ronda la seixantena, regenta un bar, té sobrepès, fuma més del compte, està casada amb un home amb tendència a engatar-se i té una filla amb qui sempre discuteix. Però allò que la fa especial és el seu caràcter; sembla que ningú la pot aturar, per llesta i caparruda, sempre se n’ha de sortir amb la seva. Però a més, Carmina és la mare de Paco León, l’actor-humorista, que ha decidit dedicar-li una pel·lícula, una mena de fals documental ‘diferent’, arriscat. Un robatori al bar esmentat enceta una trama que serveix de pretext per apropar-nos a la vida de la protagonista. A base d’anècdotes i de qualque declaració de principis, i amb l’estimable ajuda de l’actriu Maria León (filla de Barrios i germana de Paco) ‘Carmina o revienta’ acaba sent  el retrat d’una dona forta, però també de moltes dones que, com ella, estan avesades a dur el pes de la família, a deixar-se el llom per tirar endavant.

Més enllà de la qualitat de la cinta o d’allò que aporta (pròximament publicarem la crítica), és destacable que s’hagi estrenat al mateix temps a les sales de cinema, en DVD i a Internet. Una nova forma de comercialitzar que podria obrir camí.

Cinema de consum que no perd de vista la taquilla però que tampoc se n’oblida del guió  ni de l’essència de l’art: que no és una altra que explicar alguna cosa i transmetre emocions. Això és el que ha ofert fins ara la saga cinematogràfica d’Spiderman. Tres entregues, les tres dirigides per Sam Raimi i protagonitzades per Tobey Maguire i Kirsten Dunst amb les que irremediablement haurem de comparar The amazing Spiderman. Estam davant una mena de reset, començam de zero i ho feim

De la mà de Marc Webb – conegut per la indi ‘500 días juntos’ – i amb una parella nova de protagonistes,  Andrew Garfield (‘La red social’) i Emma Stone (‘Criadas y señoras’). Veurem si la manera de tractar els traumes, els conflictes interns i els desitjos del superheroi també canvia.

Nathalie que perd en un accident a l’home de qui està enamorada. Després d’una etapa de duel, no pot creure’s que l’amor cridi de nou a la seva porta de la mà de Markus, un company de treball que mai ha tingut èxit amb les dones, però que està carregat de bondat i de tendresa; un home que para ella suposa obrir portes que semblaven tancades. Aquest és l’argument de La delicadeza, l’adaptació que David Foenkinos ha fet de la seva pròpia novel·la, tot un best-seller, primer  a França i després a la resta d’Europa. Els que he llegit l’obra supòs que estau interessats en comprovar com s’ha traslladat a la pantalla. Els que no, sempre es poden aferrar a la presència d’Audrey Tatou (l’eterna ‘Amélie’).

Bona notícia pels amants dels documentals en general, i més bona encara pels fans de Bob Marley en particular. Arriba a Mallorca la que es ven com a ‘pel·lícula autoritzada i definitiva sobre la vida, el llegat i l’impacte mundial d’un dels cantants, compositors, músics i activistes més influents de la història’.  El cert és que és la primera producció en la qual la família del rei del reggea  ha permès l’ús del material privat que conserva d’ell. A més, està dirigida per Kevin McDonald (‘El último rey de Escocia’, ‘La sombra del poder’).