Noticias
XI CONCURS DE CANTAUTORS A BINISSALEM
El proper mes de setembre, divendres dia 8, tindrà lloc a Binissalem el XI concurs de cantautors de Binissalem. Concretament, el concert serà a la Plaça de s’Olla a partir de les 23 hores.
Hi podran participar joves de fins a 35 anys d’edat. Les places seran limitades. Només s’admetran un total de 16 participants. Els cantautors hauran d’interpretar, sense acompanyament, una cançó amb guitarra, acústica o espanyola, que no podrà ser connectada. La lletra de la cançó ha d’estar escrita en català. Les cançons han de ser pròpies, originals, inèdites i no han d’haver estat premiades en cap altre concurs o esdeveniment musical.
Una vegada finalitzades les actuacions, un jurat decidirà qui són els guanyadors, que rebran els següents premis: 1er, 500€; 2n: 300 €; 3r: 200 €; 4rt: un Viatge a Menorca per a dues persones amb una nit d’Hotel (abans de dia 1 d’abril de 2018); i 5è: un sopar per a dues persones en el restaurant Can Sito.
A més, tots els participants seran obsequiats amb un joc de cordes de guitarra i una botella de vi de Binissalem.
La inscripció es realitzarà via email en la següent adreça de correu electrònic: cangelabertdelaportella@gmail.com
En la barra d’assumpte es farà constar “XI Concurs de Cantautors” i el nom de la persona participant.
S’adjuntarà la següent documentació:
- Arxiu Word o PDF amb les següents dades:
- Nom
- Nom artístic
- Domicili
- Telèfon
- Correu electrònic
- Data de naixement
- Una cançó en format mp3. Aquesta cançó ha d’estar gravada solament amb veu i guitarra, no admetent les que estiguin més orquestrades.
- Arxiu, en format Word o PDF, amb la lletra de la cançó gravada.
El termini de presentació d’inscripcions finalitza el 5 de Setembre 2017. No seran admeses les inscripcions enviades fora del termini estipulat.
Res de Res i En Blanc s’acomiaden dels escenaris després de 20 anys
Res de Res i En blanc, o el que és el mateix, Biel Jordà i Marta Barceló, s’acomiaden dels escenaris després de vint anys de feina escènica. Al manco com a empreses teatrals. Ells no ho deixaran mai. No podrien, perquè el teatre enverina dolçament a qui ho tasta i mai més no et deixar anar. Els continuarem veient, i gaudint de la seva feina, però en projectes aliens o personals, però deslligats d’una productora que, en forma de binomi, ens ha brindat alguns dels millores espectacles del teatre balear de les darreres dues dècades.
Reproduïm aquí, íntegrament, la seva nota de comiat. Qui millor que ells per explicar-ho. Per explicar-se.
NOTA DE COMIAT:
A finals d’aquest any 2017, la productora d’espectacles RES DE RES I EN BLANC, integrada per les companyies Res de Res i En Blanc, deixarà d’existir. Concloem un projecte de vint anys de durada amb l’orgull i el convenciment d’haver duit a terme una tasca que ha contribuït al desenvolupament i a la projecció exterior del teatre de les illes, amb una marca pròpia i personal, reconeixible i reconeguda, que ens ha donat l’oportunitat de créixer, tant en la nostra dimensió professional com en la humana.
El tancament té a veure amb les nostres circumstàncies personals, la gestió del nostre temps, la constatació d’una precarietat sempre present, el final d’un cicle, i l’esgotament al què ens ha conduït la lluita constant amb unes institucions submergides en el seu propi caos.
Ens consideram afortunats d’haver pogut donar forma a les nostres quimeres. Hem crescut i après amb cada espectacle, amb cada viatge, amb cada funció, i amb cada decisió, encertada o errònia, que hem hagut de prendre. Però ara ens queda la consciència de que ja no ens és possible mantenir el nostre projecte de companyia amb la coherència i el rigor amb què hem intentat fer-ho sempre.
Nosaltres continuarem la nostra feina creativa des d’altres indrets, integrant-nos eventualment en projectes aliens i sobretot, fent un darrer esforç per a treure endavant el projecte del Centre d’Investigació Escènica de Sineu, C.IN.E., ja que estam convençuts de que és una plataforma que pot aportar molt al teatre balear, però que tampoc podrà sobreviure si no és amb una aposta institucional ferma.
20 anys de recorregut
La productora RES DE RES I EN BLANC ha realitzat una intensa tasca de producció i distribució d’espectacles de creació pròpia des de fa 20 anys. Impulsada per Biel Jordà i Marta Barceló, la productora va néixer de la unió de les seves companyies Res de Res i En Blanc, que des de l’any 1997 funcionaven de manera associativa.
D’una banda, Res de Res, la branca més internacional, especialitzada en teatre visual, ha duit a terme una important investigació en el món de les tècniques de circ aplicades al teatre de gest. En els seus espectacles, la companyia ha incidit en la integració i evolució d’aquestes tècniques, creant noves formes i aparells, sense descuidar mai la poètica de les imatges. De l’altra, En Blanc, que ha fet una marcada aposta per la dramatúrgia contemporània incidint, a partir d’una feina intensa i mesurada en els seus mínims detalls, en la creació d’emocions al públic. També ha realitzat, en menor mesura, una feina en teatre familiar i juvenil sota el nom de Norai.
Durant aquesta anys ha estrenat 25 espectacles, que s’han representat a tota la geografia balear, a totes les comunitats autònomes d’Espaya i a nombrosos països estrangers, entre els que es troben la majoria de països europeus i centro-americans, i alguns països d’Àfrica, Sud-Amèrica, així com Australia. Entre els espectacles més exitosos cal destacar «Ícars» (2000), «Mara» (2003), «Tempo» (2005), «Maria» (2009), «(remor)» (2011) i «Abans que arribi l’alemany» (2016).
Entre els reconeixements que ha tengut la productora durant aquests anys es compten el Projecte Alcover (per a l’espectacle Ícars), tres nominacions consecutives a ESPECTACLE REVELACIÓ als premis MAX de Teatro (pels espectacles Mara, Tempo i Maria?), el Premi del Públic del Teatre del Mar (per l’espectacle TEMPO) i, en l’àmbit internacional, un dels guardons més prestigiosos del festival Fringe d’Edimburg, el TOTAL THEATRE AWARD (per l’espectacle remor, en coproducció amb Artigues) .
El seu darrer espectacle, «Abans que arribi l’alemany», continuarà la seva singladura de la mà de Produccions de Ferro.
El darrer VanBig aquest setembre (dies 1 i 2) a Es Baluard
El VanBig s’acomiada. Després de un parell d’anys i moltes edicions d’èxits gastropopular, les jornades del VanBig, que tan bon sabor de boca ens han deixat amb tallers, concerts, teatre i molt de menjar, tanquen la paradeta per iniciar una altra etapa, que més endavant proposarà molts altres esdeveniments. I es volen acomiadar allà on començaren, a Es Baluard de Palma. Els dies 1 i 2 de setembre.
Aquest és el programa de les dues jornades del darrer VanBig:
Divendres 1 de setembre:
17:00 hores – Opertura
18:00 hores – Contacontes «Frankfurt, un gos amb classe» i pintacares -Viatge al Mon de n’Aina-
20:30 hores – TIU performing «Punk amb Oli»
22:30 hores – VanBig DJ’s
Dissabte 2 de setembre:
17:00 hores – Opertura
18:00 hores – BRIAN MCGEE for kids
19:30 hores – JUANITO PERCHA & FRIENDS
20:45 hores – DANA IMMANUEL & THE STOLEN BAND
22:00 hores – BRIAN MCGEE & THE CARNIE GHOSTS
La campanya «No i punt!» continua durant l’estiu
Les festes de Porreres i les d’Alaró varen tenir a les seves festes un punt d’informació i banderoles de la campanya «No i punt!» del Consell de Mallorca. Montuïri i Sant Joan també es preparen per a les seves celebracions i oferiran, gràcies a la campanya, un taller de dues hores i mitja d’autodefensa feminista WEN-DO al llarg d’aquesta setmana.
A poc a poc, molts de pobles s’han adherit a la campanya «No i punt!» de la Direcció Insular d’Igualtat del Consell de Mallorca. Persones voluntàries i membres dels ajuntaments i de la policia d’Alaró i Porreres varen participar, fa uns quants dies, als tallers de formació sobre com s’ha d’actuar en el cas d’una agressió sexista o d’una possible denúncia. Es converteixen, així, durant les festes, en agents de prevenció d’agressions sexistes i sexuals. En aquest cas, la formació l’han feta les agents d’Igualtat dels espais de dones d’Inca i de Manacor.
A les festes d’Alaró el punt d’informació per a unes festes lliures de violència sexista va ser a la plaça de la vila durant la revetla jove programada dins les festes patronals de Sant Roc. L’associació Dones en dansa, juntament amb la regidoria de Cultura, Igualtat i Cooperació, la policia i protecció civil també varen assistir a la formació, en la qual es va treballar sobre el protocol d’actuació i quines accions preventives es poden dur a terme perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de sexisme.
A Porreres, també es va instal·lar una taula a la Festa del Rock de les festes patronals de Sant Roc. Membres de l’Ajuntament, de la policia, de protecció civil i d’associacions de pares i mares d’alumnes varen participar prèviament en la formació.
Com a novetat, a partir d’aquesta setmana, els ajuntaments adherits que ho sol·licitin, poden oferir un taller gratuït d’autodefensa feminista WEN-DO per a les al·lotes i dones que s’hi vulguin apuntar.
Pixar según Dolmen
¡Hasta el infinito y más allá! Pixar a través de sus películas es el nuevo título de la editorial mallorquina Dolmen dedicado a contenidos cinematográficos. Concretamente a la trayectpria de la factoría de animación Pixar, responsable de algunas de las obras maestras que han revolucionado el mercado del cine digital animado realizado en 3D. Una auténtica maravilla sin parangón hasta la fecha.
Pixar es sinónimo de buen cine, de animación de calidad, de historias de fondo, de personajes carismáticos y de horas y horas de entretenimiento de primera, según palabras del autor del libro, Doc Pastor.
La histpria de la productora comenzó hace muchos años y es el momento de recordarla, de saber quiénes han estado detrás de todo, de ver sus influencias, de adentrase en su universo, ¿y hay mejor forma de hacerlo que buceando en sus filmes?
Este libro es un viaje lleno de respeto y amor hacia la empresa, que cambió para siempre la forma de hacer y ver el cine de animación.
Òrbita prorroga fins al gener el projecte literari Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu
El projecte literari Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu, que es concretarà a en un llibre escrit pels lectors que Òrbita editorial publicarà per Sant Jordi de l’any que ve, ha prorrogat el termini perquè tots aquells que vulguin puguin enviar els seus texts. L’editorial rebrà relats fins a finals del mes de gener de 2018.
Els texts passaran una selecció prèvia, i encara que no tots formaran part del recull final del llibre, aniran publicant-se els diumenges al diari Ara Balears i es llegiran a IB3 Ràdio, al programa Al dia, els divendres al matí.
Els relats han d’explicar una història verídica i em primera persona en no més de 1.500 paraules. I a ser possible en català, idioma en el qual es publicarà el llibre. Si s’envia en castellà, el text serà traduït i mostrat a l’autor per rebre la seva conformitat.
Es poden enviar el texts a orbitaeditorial@gmail.com.
Las bases completes del concurs les podeu trobar a la web de l’editorial (aquí)
Entrevista a Laia Foguet, directora de “Su”
El Festival Internacional de Cinema de Menorca continúa afianzándose año tras año como uno de los eventos más importantes del panorama audiovisual balear. Dentro de su programación, nos detenemos en su sección “Balears en Curt”, destinada a obras dirigidas por cineastas de ses illes, para así entrevistar a Laia Foguet, realizadora menorquina cuyo trabajo “Su” se alzó con el Premio a Mejor Cortometraje en dicha sección.
Ante todo, enhorabuena por el premio obtenido en el Festival Internacional de Cinema de Menorca. ¿Como ha sido la experiencia de ganar en el certamen?
Fue algo muy especial para mí. Ya llevamos un año moviendo el cortometraje por festivales pero la proyección en Menorca, como digo, fue sin duda la más especial. Dicen que casa solo hay una y creo que es verdad: mi casa es Menorca y que se pudiera ver aquí y en pantalla grande fue un regalo.
Y ganar fue el segundo regalo. Que una historia contada desde un lugar tan íntimo gustara tanto me hizo muy feliz.
“Su” cuenta la historia de una joven (interpretada por Vicky Luengo, excelente actriz vista en “Barcelona Nit d´hivern”, por ejemplo) que regresa a casa después de haber estado mucho tiempo fuera, generando una serie de dudas y cambios en aquellos con los que se reencuentra. La película nació en un máster en dirección cinematográfica que realizaste en la ESCAC, pero ¿ya tenías la idea para el corto antes de comenzar estos estudios?
La verdad es que el embrión de esta historia nace cuando empecé a estudiar guión. Escribí un primer largometraje en aquella época que habla de la reconciliación de una chica y su tierra, sus seres queridos y su pasado. El largometraje va por otro camino pero la idea es la misma.
Y además del tema de la reconciliación, el cortometraje también habla de como las decisiones ‘vitales’ que tomamos nos acaban golpeando en el futuro. Y cuando decidí hacer el corto en el máster también hubo algo de eso. El pasado volvió para darme una torta, y yo lo utilicé.
He mencionado a Luengo, pero tampoco hay que olvidar a Georgina Latre y a Lluís Marquès; los tres componen el reparto de la cinta. ¿Cómo fue la experiencia de trabajar con ellos?
Lo cierto es que trabajar con todo el equipo fue un lujazo. No sólo con los actores, con los que lo pasamos en grande y nos entendimos a la perfección, sino que también con el resto del equipo técnico. Era la primera vez que trabajábamos juntos pero hemos acabado siento muy buenos amigos y creo que seguiremos colaborando durante muchos años. Y tener gente a tu alrededor te llena de fuerza para seguir haciendo cine.
Me gusta mucho el tratamiento formal del corto, y en especial la dirección de fotografía de Sandra Formatger Martínez. Juntas arriesgáis por una filmación cámara en mano, con predilección por los planos cortos, contraluces etc. ¿En todo momento teníais claro que así debía rodarse “Su”?
Sí. La historia habla de un momento esencial en la vida de cada uno, en el que dejas ir a alguien muy importante pero lo haces de una forma silenciosa y lo vives completamente solo. Yo quería estar, y que el espectador se sintiera, junto a Su todo el rato. Lo más cerca posible, aunque se hiciera incómodo a veces, para así poder compartir aquél momento tan íntimo.
Sandra y yo nos entendimos al momento en ese sentido y estoy muy contenta con el resultado.
El cortometraje está teniendo un interesante recorrido por festivales, participando no sólo en certámenes españoles, sino también en otros territorios como Taiwan o Suecia. ¿Esperabas que tu obra viajase tanto?
La verdad es que todo ha sido una sorpresa con este corto. Desde el principio, cuando Vicky dijo que sí. Después vino Georgina y aquello ya fue un regalazo totalmente inesperado. Con el equipo pasó más o menos lo mismo… el rodaje fue complicado pero lo sacamos todo adelante y con mucha magia.
Y después aparecieron Marvin&Wayne, que son una gran distribuidora de cortometrajes a los que les gustó el corto y quisieron tenerlo en su catálogo. Con ellos me sentí muy cómoda y creo que el corto ha tenido el mejor recorrido que podía tener, y aún sigue moviéndose por el mundo. La verdad es que yo no me esperaba nada de todo esto, así que estoy muy contenta.
Al margen de tu faceta como realizadora, has trabajado en el departamento de producción de diferentes proyectos, desde videoclips, hasta largometrajes como “Isla Bonita” -la película que Fernando Colomo rodó en Menorca hace unos años-. De alguna manera imagino que estos trabajos también te sirven como aprendizaje para después ejercer tu de directora, ¿no?
Completamente. Si empezara a explicar todo lo que he aprendido haciendo producción en relación a la dirección y a la escritura no acabaría jamás. Pero sí, especialmente de “Isla Bonita” lo que me llevé fue una gran aventura, ver como el cine se puede hacer de muchas maneras, y ésta era libre, sincera y muy valiente. Y es como creo que tiene que ser el cine y, en definitiva, las historias que contamos.
Como espectadora, ¿con qué tipo de cine conectas? ¿Qué te gusta ver?
Me gusta todo si está bien explicado. No me defino por un tipo de cine que me gusta hacer o que me gusta ver, lo que me gusta es que me lo cuenten de la mejor manera posible. Y si está bien contado y me emociona, eso es lo que quiero ver.
Por último, ¿en qué proyecto estás trabajando ahora?
Unos cuantos. Siempre tengo demasiados proyectos que me rondan por la cabeza y me cuesta mucho priorizar uno sólo. Por suerte hay un par que hace años que me rondan y son por los que voy a apostar ahora, entre ellos un segundo cortometraje.
El paisatge del sentiment, del fotográfo Michael Kenna, estará en Llucmajor hasta el 13 de agosto
La exposición El paisatge del sentiment del fotógrafo Michael Kenna en el Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor llega a sus últimas semanas, pues sólo podrá ser visitada hasta el próximo 13 de agosto.
Michel Kenna (Lancashire, Inglaterra, 1953) ha producido durante sus 40 años de actividad una fotografía delicada y romántica, depurada y minimalista, con la intención de captar el sentimiento de los paisajes escogidos, desprovistos de la figura humana, pero decididamente conformados por su mano.
El paisatge del sentiment es una nueva entrega del ciclo Els fotògrafs de la col·lecció de Toni Catany, después de las dedicadas a la obra de Masao Yamamoto o Pentti Sammallahti y está organizada por la Fundació Toni Catany, La entrada es gratuita y el horario de visita es de lunes a viernes de 9H00 a 14H00 y de 17H00 a 21H00 y los sábados de 17H00 a 20H00.
¡TOT VENUT! No queden entrades per als Grans Èxtis eròtics del Teatre de Barra
S’han acabat. A dos dies de les representacions dels Grans Èxits del Teatre de Barra ja està tot venut. No queden entrades i ja no es poden fer reserves.
Divendres 28 a partir de les 21 hores es representaran quatre de les obres més aclamades del Teatre de barra a Sa Possessió en aquesta tercera edició dels Grans Èxits, i l’aforament ja està cobert. Un èxit rotund que garantirà un magnífic ambient festiu i teatral per aquest darrer divendres de juliol.
Teatre breu, tapes, canyes i copes a la fresca. Un pla insuperable.
La Fundació Pilar i Joan Miró acoge un ciclo de cine en VO dedicado al “Primer amor”
La Fundació Pilar i Joan Miró dedicará todos los jueves del mes de agosto a un ciclo de cine en VO con subtítulos en castellano que se proyectarán al aire libre en los jardines de la misma, utilizando la fachada del edificio diseñado por Rafael Moneo como gran pantalla. El ciclo es una iniciativa conjunta de la propia Fundació Pilar i Joan Miró y de CineCiutat y en él se incluirán los siguientes títulos:
03/08 Lolita (152’), Stanley Kubrick, 1962 Entrada gratuita.
10/08 El perro del hortelano (104’), Pilar Miró, 1996
17/08 Krámpack (91’), Cesc Gay, 2000
24/08 Moonrise Kingdom (94’), Wes Anderson, 2012
31/08 Blue Is the Warmest Color/ La vie d’Adèle (179’), Abdellatif Kechiche, 2013
Las entradas tienen un precio de 5,00€ y de 3,00€ para los socios de CineCiutat. También hay disponibles abonos, la posibilidad de disfrutar de la película y de una visita guiada a la exposición actual, Miró mai vist, o la opción de entradas VIP con acomodación en hamaca.
Els vostres comentaris