Noticias
El Teatre Sans aixeca el teló amb un Otel•lo perifèric
A la fi, els teatres van obrint portes, els telons s’aixequen (en realitat ja cap teatre no en té, de telons), i els intèrprets tornen a la feina per fer-nos gaudir d’històries universals, locals, inventades o adaptades. Què té més, si és teatre. L’enyorat teatre. Com el que es podrà veure aquest proper cap de setmana, dies 10, 11 i 12 de juliol, a les 20:30 hores. Perifèria Otel·lo amb Josep Pere Peyró i Biel Ramon.
Després de Set maneres de ser Hamlet, arriba la segona part de la trilogia Shakespeare. Comèdia de falsos personatges improvisada a partir de la tragèdia Otel·lo el moro de Venècia. De quina manera arriben les històries de enveges, gelosies i traïcions a les perifèries habitades per personatges tragicòmics que tergiversen les noticies que els arriben per tal d’encabir-les en la seva quotidianitat.
Torna el teatre, a l’aire lliure i amb «Micro obert» a l’Espai el Tub de Palma
Curiosa iniciativa la de Produccions de Ferro a la sala Espai El Tub, que la companyia gestiona a Palma. Es tracta d’una cosa així com una jam session de texts teatrals. Micro obert, li diuen. Serà el proper dijous dia 9 de juliol a les 20 hores.
Els manacorins ens ho presenten així:
«Tenim moltes ganes de fer, veure i celebrar el teatre, així que el proper 9 de juliol us convidam a una retrobada a l’Espai el Tub que volem que sigui una festa dels qui estimam el teatre, una retrobada del públic i dels comediants. I ho farem amb un micro obert de dramatúrgies, perquè tothom que tengui un text teatral que vulgui compartir ho pugui fer, llegint-ne un fragment mentre l’escoltam i prenem junts una cervesa o un refresc a l’aire lliure. Toni Gomila, Aina de Cos, Xavier Uriz, Carme Planells, Catalina Florit i Josué Guasch són alguns dels autors i autores que participaran en aquesta retrobada en què celebrarem que el teatre ha tornat!
A més, també descobrirem el talent dels joves estudiants de l’IES Joan Alcover, que han escrit una peça breu que estrenarem aquest dia».
«Arpas y laúdes» inaugura la colección poética Constel·lacions de Òrbita
Òrbita editorial inaugura su colección poética Constel·lacions, y lo hace con un primer título,Arpas y laúdes, escrito por el veterano y prestigioso poeta Juan Planas Bennásar, que le dedica sus nuevos versos a Palma, la ciudad que le vio nacer y vivir, y donde él sigue escribiendo y haciendo balance de una existencia que no duda en poner negro sobre blanco.
Un libro que ha esperado pacientemente, confinado en sus herméticas cajas de imprenta, a que las librerías reanudaran su actividad post-COVID, y que ahora quiere compartir su contenido con todos los lectores que lo quieran hojear.
La portada, en clave de constelación mironiana, es solo el principio de lo que será esta colección. El nuevo camino abierto por Òrbita, que esperemos tenga un largo recorrido.
Arpas y laúdes es un magnífico comienzo.
Ahí va una muestra:
Es paradójico sentirse feliz
en plena hecatombe de los sentidos,
pese al temor confuso de andar entre los muertos
sin acabar de ser uno de ellos. No ser uno de nadie
ni de uno mismo. No ser sino el sabor amortiguado
de las palabras bajo el arco tenso de los labios.
Píccolo, una comèdia dels creadors de Teatre de Barra, ara a l’habitació d’un hotel
Des d’Òrbita continuem amb la nostra idea de cercar noves fórmules i fer teatre a espais poc convencionals. Així que ara se’ns ha acudit el Teatre en Suite, i presentem Píccolo, una esbojarrada comèdia que estrenarem a una habitació del hotel Palma Marina (antic Palace Atenea) el proper dia 20 de març. Una experiència diferent, per primer cop a Mallorca.
Es tracta d’una divertida comèdia escrita per Xisco Rosselló, dirigida per Javier Matesanz, i interpretada per Catalina Rosell i Héctor Seoane.
El preu únic es de 10€.
La venda de entrades es fa només a través de reserves en el mail: orbitaeditorial@gmail.com
Aforament limitat
Una suggeridora programació aquest mes de març al Teatre del Mar
Dues propostes ben interessants i no gaire convencionals es podran gaudir aquest mes de març a l’escenari del Teatre del Mar. Del 6 al 8, La vida es sueño, del Teatro del Temple.
L’obra dissecciona, amb una estructura complexa, molt ben elaborada i de profunda càrrega simbòlica, la capacitat de l’ésser humà per a exercir la seva llibertat enfront de la destinació. Obra filosòfica ben sustentada en una trama escènica on els jocs de poder es creuen amb el desig carnal i on la realitat està sempre contagiada per l’oníric.
Fa servir llenguatges estètics i musicals propis de la cultura urbana, en una versió molt dinàmica, molt coral amb tots els actors a escena i musica en directe.
La segona proposta és Un roble. Del 20 al 22 de març. Es tracta d’una experiència per a dos actors. Un dels personatges és un hipnotista que ha perdut la seva capacitat de suggestionar els altres. El segon personatge serà interpretat cada nit per un actor/actriu diferent: Lina Mira, Xavi Frau, Lluqui Herrero, que pujaran a escena sense saber res de l’obra que interpretaran i sense haver llegit ni una sola paraula del text. Només saben que el seu personatge ha sofert la pèrdua d’un fill.
És una obra sobre la pèrdua, de la suggestió i del poder de la ment i de la capacitat de la nostra imaginació per crear i per creure.
The Newsroom, política, dinero e información en formato televisivo
Cuando Aaron Sorkin encabeza un proyecto hay que prestarle atención. Es infalible, e impecable. Uno de los creadores más lúcidos y mordaces del actual espectro televisivo y fílmico, capaz de crear sobre el papel entretenimientos tremendamente atractivos y asequibles sobre cuestiones de enorme complejidad, y hacerlo además sin seguir arquetipos comerciales ni modas, sin rebajar el nivel, tratando al espectador de tú a tú, y no como a un tonto al que masticarle las intrigas. Recuperen cualquiera de sus creaciones y lo comprobarán, pero The Newsroom (HBO) es una magnífica manera de entrar a visitar el universo Sorkin si aún no lo conocían.
Una serie de tres temporadas centrada en el día a día de un canal de noticias de la televisión por cable donde la política y la economía marcan la rutina periodística, pero que Sorkin centra en sus personajes, que abarcan prácticamente todo el espectro socioeconómico de la sociedad. Una realidad que podría ser también la nuestra, habitada por los propietarios de la cadena, los presentadores estrella, los productores, redactores y los últimos y más elementales colaboradores de redacción, que de un modo u otro acaparan también su cuota de protagonismo. Y así podemos extrapolar ese entorno laboral periodístico a la vida en general. Algo que ya había hecho de forma igualmente brillante con el personal de la Casablanca en la inigualable The west wing (El ala oeste de la Casablanca). Y siempre con su estilo narrativo, inculcado desde la letra de los guiones, y que acaba por marcar el ritmo de sus historias. Ese walk and talk que nos hace acompañar a los personajes en su deambular, y que nos sirve para entrar y salir de la maraña de historias que siempre ofrece, y que a menudo ni siquiera resuelve, pues la vida no siempre se para en todas las estaciones. Pocas veces historias sin resolver resultan tan convincentes. Y así como empezó acabará la serie. Redonda, perfecta, sin principio ni final. La vida sigue antes y después de nosotros, de The Newsroom.
Capítulo a capítulo, se desgrana el día a día coral de una gran empresa, y así se nos habla de financiación, acciones, intereses multinacionales, opas hostiles, demandas laborales, y tantos otros conceptos relacionados con las altas finanzas y la cotidianeidad económica; pero también y sobre todo de ética periodística, de honestidad profesional, de rigor, de vocación, de solidaridad, lealtad y amistad, así como de otros muchos valores humanos, que deberían regir siempre nuestros quehaceres personales y laborales. Sorkin, ya lo hemos dicho, crea siempre grandes familias de personajes en la ficción, pero que sirven de ejemplo en la realidad, pues esa es siempre su fuente de inspiración.
L’Auster d’Òrbita arriba al teatre amb Rodo Gener
Rodo Gener li dona vida al llibre editat per Òrbita, Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu, triant vuit relats d’aquesta obra i pujant-los a l’escenari del Teatre del Mar en forma de monòlegs (dissabte 22 de febrer).
| Fragments de vida de 8 autors menorquins. Experiències reals que conformen una emotiva imatge de costums de les últimes dècades a Menorca, que teatralment han titular Una nit vaig somiar que vivia a Menorca.
Fa uns anys l’escriptor Paul Auster, al programa radiofònic Weekend All Things Considered, va convidar als oients a enviar-li relats de les seves vides. Històries breus, verídiques, en primera persona i escrites per ciutadans que tenien alguna cosa a explicar. Anècdotes, vivències, experiències que, en conjunt havien de dibuixar un retrat de la societat d’Estats Units. Els 180 relats seleccionats finalment, van ser editats en un volum titulat Vaig creure que el meu pare era Déu. En aquesta experiència es va inspirar Òrbita Editorial per crear Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu, la versió Balear del projecte de Paul Auster. Durant mesos, autors de les quatre illes van enviar relats autobiogràfics responent la convocatòria llançada des d’IB3 Ràdio. Quaranta-quatre d’aquests relats formen part del llibre inspirat en la proposta que realitzà Paul Auster, i ara vuit arriben al teatre amb el títol de Una nit vaig somiar que vivia a Menorca.
|
Amarg s’estrena a Palma
El Teatre Mar i Terra serà l’escenari de la representació d’Amarg a Palma després d’haver entusiasmat a la Fira B! i a la Fira de Manacor.
Una visió de Lorca com mai no s’havia vist fins ara. Un text de Rafel Gallego, dirigit per Pep Ramon Cerdà i interpretat per quatre dones, que ha estat la sensació de la temporada, i que ara es pot veure divendres, dissabte i diumenge al teatre del carrer Sant Magí.
Amb música en directe i unes interpretacions espectaculars que abandonen qualsevol convencionalisme per conèixer el dramaturg més carismàtic de la història del teatre espanyol. Una obra del tot inesperada, emotiva i sorprenent.
Divendres i dissabte a les 20 hores i diumenge a les 19 hores.
Una producció dels creadors del teatre de barra
Dijous 6 de febrer s’estrena la nova edició del Teatre de Barra dedicada a sèries televisives: Theatre is coming
Aquest dijous dia 6 comencen les representacions de la nova edició del Teatre de Barra a cinc bars de Blanquerna.
Cinc obres inspirades en sèries televisives que es podran veure a La tertúlia, al Bon Bon, a l’In Cafè, el Clàssic i La reserva (Blanquerna 8 – Novetat d’aquesta edició).
Les entrades anticipades es poden comprar com sempre a la llibreria Drac Màgic (horari comercial de matí i horabaixa) i al bar Arribar (a partir de les 19 hores).
El dia de les funcions, és a dir: dijous 6, 13, 20, 27 de febrer i 5 i 12 de març, podreu comprar les entrades a la taquilla de l’Arribar (Ausiàs March 27), a partir de les 19 hores.
Les primeres funcions són a es 20,15 hores, i després a les 20,40, 21,15 i 21,50 hores.
El preu com sempre és de 3’5€ per entrada.
El Teatre del Mar “Va com va” del 24 al 26 de gener
El Teatre del Mar acollirà el cap de setmana del 24 al 26 de gener l’espectacle “Va com va”, que vol ser un homenatge al poble valencià i a la seva cultura a través d’elements heterogenis −poemes de Vicent Andrés Estellés, cançons, dites i contarelles tradicionals…− i, a la vegada, íntimament entrellaçats a través del llegat de les nostres àvies.
Una història que es desenvolupa a través de l’estreta relació entre una àvia i la seva neta. Una experiència vivencial que proposa l’assumpció d‘un llegat que avui, més que mai, ens cal cuidar i, encara més, vindicar en un món que camina aliè als ritmes de la terra que ens ha vist néixer.
Companyia: Va com va Teatre
Dramatúrgia: Sandra Monfort, Anna Berenguer i Marina Mulet
Direcció: David Maqueda
Intèrpret: Marina Mulet i Anna Berenguer
Durada: 55 min
HORARIS
Dijous, divendres i dissabtes 20:30 h
Diumenge a les 19h
Els vostres comentaris