Del racó de la memòria surt un llampec; l’impuls de retre homenatge, just tribut a una dona valenta, feminista, obrera, modista, comunista, republicana, amant, del Molinar… Una aproximació a Aurora Picornell a través del record, difús, de la seva mort, assassinada. Un retrat a pinzellades, extractes de la seva vida: les cartes del seu estimat, les cançons, les petjades familiars… Una tragèdia contada sense les fulles del sentimentalisme, que de vegades tapen l’essència, i també a través dels ulls del botxí ; un passar comptes generós amb aquells que no ho van ser, la guerra des de la porta de darrera, i les seves conseqüències, ferides mai sanades. Un document necessari, escrit (a partir d’una peça d’ella mateixa concebuda pel Teatre de Barra) i ben interpretat per Aina de Cos, i per Joan Bibiloni i Laura Pons i Carme Serna. Una bona història i talent interpretatiu damunt l’escenari, que per ventura es podria haver exprimit més, amb més direcció, amb més intenció. Em vaig quedar amb ganes de més.
Els vostres comentaris