Abduïts com estem per una cultura visual de consum ràpid, probablement l’art contemporani hauria d’afrontar certes premisses de qualitat. A Palma, durant més de quinze anys La Nit de l’Art ha anat creixent, potser massa. Ens trobem amb el perill de que apostes de poca qualitat es confonguin amb la feina coherent i professional de les galeries. No tot és vàlid i cal un tamís, no tot es pot encabir en un concepte o en un objecte. És així de complicat i així de perillós. Per això fa molts anys que demanem una comissió de selecció que es podria planificar uns mesos abans, sembla senzill però per alguna estranya raó mai s’arriba a fer.
Saber mirar un quadre amb ulls artístics i saber extreure-li emocions és encara, paradoxalment, un repte que té l’art contemporani i no podem caure en l’equívoc del “tot val”.
La d’ahir vespre va ser una “celebració” multitudinària, penso que es van assolir amb escreix les 15.000 persones. Veure la ciutat de nit, plena de gent és un autèntic plaer; retrobar-se amb companys, conèixer artistes, deixar-te dur per la sorpresa…, ingredients demostrats, tot i que també els cul-de-sac, les aglomeracions i certes propostes “alternatives” no caldria ni trobar-se –les.
Una de les novetats que hem impulsat des de l’ACCAIB ha estat la primera convocatòria TwitCrit!. Els membres de l’associació, crítics i comissaris, van estar publicant a Twitter les nostres «twit-crítiques» sobre les exposicions que anàvem visitant en temps real! Podeu llegir-les encara des del blog http://accaib.blogspot.com.es, o bé a Twitter, seleccionant el hashtag #accaib.
Propostes com la de Adrián Martínez a la Ferran Cano que mostra a la fragilitat del material, com el fil o la llum, i ens ofereix una poètica que bé podria tenir a veure amb la metàfora del paradís. La de Carles Pazos a Pelaires, una altra història ben diferent: artista col.leccionista d’objectes, Pazos proposa una obra original i personal associada a la seva estètica, que destil.la un humor intel.ligent, de vegades encertadament provocador.
Ara, teniu moltes setmanes per fer-ne un recorregut tranquil, i en silenci.
Els vostres comentaris