En la mateixa línia de còmic animat de la seva formidable Malasombra, però afegint la dinàmica pròpia dels videojocs, AuMents juga amb l’estimulant hibridació del dansa-conte, allà on l’expressió corporal, el ritme i el ball substitueixen la paraula com a instrument narratiu. Sense renunciar a la fabulació, sinó apel·lant a llenguatges del tot familiars per al públic infantil al qual s’adreça, com ara l’expressivitat facial, la fisicitat de l’estira i arronsa, la interlocució directa amb el públic, l’estridència rítmica, el caos escènic, l’absurd i la ingenuïtat, la polissonada il·lògica i impulsiva més enllà del seny. És a dir, el joc com a mitjà escènic sense davallar el llistó qualitatiu de la disciplina utilitzada com via d’expressió. I en aquest sentit, encara que l’espectacle necessita rodatge pel que fa la fluïdesa coreogràfica, és un encert absolut el contrast físic i estilístic dels dos intèrprets, que no només utilitzen el cos per moure’s, sinó també per interpretar, perquè no són només ballarins –que ho són, i bons-, sinó també actors que miren, somriuen, reaccionen i se relacionen, fent que l’espectacle sigui viu i càlid, i no distant i asèptic. I el resultat és un entreteniment ple d’estímuls que hipnotitzà nins de totes les edats (més d’un nin duplicava la majoria d’edat), que varen riure i participar sonorament sense perdre detall en quaranta cinc minuts. Quan l’espectacle maduri serà un luxe. Ja ho és.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris