un lloc de cultura peculiar

Microveïnats teatrals a Capdepera entre riures i penes

Microveïnats teatrals a Capdepera entre riures i penes

usuaris

 

 

No podem començar dient que el microteatre per veïnatge va aixecar ahir el teló a Capdepera perquè no n’hi havia de teló. Què ha d’haver teló a un forn, a una sabateria o a una papereria, al replà d’un bloc de pisos, a la sala d’una planta baixa o a la carnisseria del poble. El que sí va haver és teatre. Petit però bo. I amb més penes que rialles, aquesta vegada. El drama ha pesat més que la comèdia. Serà que s’està imposant la realitat també al microteatre?

 

 

Sis noves peces curtes que passejaran fins a final de juliol per vuit pobles, i potser al setembre per uns quants més. Sempre en espais diferents i poc convencionals com a escenaris teatrals, però íntims, propers i, per això mateix, ideals per rebre i gaudir les intenses sensacions que proposen, ja siguin per riure o plorar. I sí, són irregulars. Sempre ho són les propostes episòdiques o col·lectives, però el nivell mitjà és prou bo. També en aquesta edició de la Part Forana. I no seré jo el que faci un rànquing. Això no és cap concurs i ningú té més premi que l’aplaudiment del públic. No és qüestió ara de posar-los a competir, els autors i les seves obres. Només diré, això sí i ben convençut, que ‘El bus a Barcelona’ de Xavi Núñez, amb Laura Pons i Joan Bibiloni (formidables), és per a mi la peça més rodona.  I “La pudor” de Fullana(s), valenta i diferent, arriscada però lleugera i assequible a l’hora, és la més engrescadora com a moment teatral. Amb la resta, tot plegat, un bon vespre cultural de poble. Un magnífic pla per a una nit d’estiu.

 

8 comentaris

  1. molt bé tot…ejem…el telèfon de la rossa del replà i de la carnissera… son assequibles…

  2. Molt bé tots, ho feis molt bé.
    Eh, què més podem posar?
    Ah, vull coneixer en Johny.
    Capdepera mola, però ses cerveses són molt cares a plaça.
    I poca gent, no?
    Què més?
    Què feis amb ses barres de pa que tirau?
    Trob que se sabien molt bé es textos de memòria, com poden recordar-ho tot?
    No s’avorreixen de repetir sis vegades el mateix?
    Es basco és basco?
    Es poden fer fotos al microteatre?
    Sa carnissera està molt bona.
    I s’assistent social també.
    Qualcú sap si són novios?

    Olé.

  3. Jo no hi estic del tot d’acord, però m’agrada molt que se’n parli. Esper amb ànsia com reaccionaran a ca meva (Sa Pobla).
    Totes les peces tenen el seu per què i el seu ritme. Crec que és un error comparar-les. Cas Cotxer sentenciarà.

  4. Aquesta és la crònica entusiastade la revista digitalde Capdepera:
    El microteatre entusiasma, enganxa, emociona, diverteix,…i, sobretot, descobreix una nova forma d’anar al teatre!

    El microteatre captiva, no sabem exactament el perquè, però presenta una forma diferent d’anar al teatre, curta, intensa, propera, local, sense focus ni efectes especials. És el de sempre: una bona història i uns bons actors i actrius que la facin creible.

    Però el micro li dóna la frescura, la innovació, la sorpresa, la celeritat i la intensitat. Tot a l’hora. I, és clar, encandila, meravella i, fins i tot, extasia.

    La gent es diverteix, la proximitat, a tocar, amb l’actor o actriu fa que entris tot d’unaen l’història. Que interrompis el discurs en un prova d’improvització, que bramis o simplement deixis caure aquella llagrimeta furtiva de plaer. O que t’exbutzis de riure amb la rialla més sonora.

    Una meravella de cap a peus, que no ha trait a aquells que ho anunciaven com l’èxit teatral de la temprada. Ho és. Sens dubte!

    I els escenaris…excel·lents. I no perquè siguin de Capdepera. Més bé, perquè sembla que la història ha passat sempre allà.

    Com deiem a la crònica d’urgència per aquells que no han pugut anar-hi: sempre els hi quedarà Artà (31/7 i 1/8)

    http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=10302:i-que-mai-baixi-el-telo&catid=14:cultura&Itemid=31

  5. Genial el Micro teatre a la part forana. Pel meu gust, les obres que més encaixaven dins el tema proposat, el dels veïns, foren «desagertzeak»: fresca, punyent, una alenada, i amb uns actors clavats. I per altra banda com no «Un bus a Barcelona» i «Pares», per la contundència i tendresa de les històries i la tasca dels actors.

  6. Un regal tot plegat. En relació a les obres estic d’acord amb en Matazans i afegiria la de la sabateria que és collonuda.

  7. Gràcies a tota la gent que ens dóna suport. Gràcies Javier per les teves magnífiques aportacions. GRÀCIES!!

    • Unes peces magnífiques i uns actors i actrius de primera plana.

      El Microteatre és una alternativa estupenda perque la gent que li agrada el teatre i per la gent que no hi va s’enganxi.

      Enhorabona a tots i a totes!!

respon a Tomàs Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies