Riure per no plorar. Això és el que, dissortadament, ens inspira la política, la qual ha estat el punt de partida triat pels responsables del Microteatre per tal que s’inspiressin els autors d’aquesta nova edició. I així ho han fet, majoritàriament en format d’sketch televisiu i tots en clau còmica. Al més pur estil de les humorístiques tendències “polacas” de TV3, fent us de la paròdia i la caricatura per reivindicar, criticar, denunciar, flastomar i riure, sobretot riure, amb les més desgavellades ocurrències amb rerefons sociopolític. I així les coses, per les instal·lacions sindicals de CCOO a Palma desfila gairebé tothom. Alguns amb noms i llinatges. D’altres per al·lusions. I molts, perquè al final tots els xoriços s’hi assemblen.
Un porc, una truja i un gall. Amb Lorenzo Pons, Pere P. Sancho i Germán Conde.
Els resultats com sempre passa són irregulars. No tots brillen amb la mateixa intensitat, però n’hi ha de molt recomanables. Posats a triar em quedo amb El discurs de la batlessa que, sense entrar en detalls que serien spoilers, és de molt el més divertit. Rodó còmicament. Perfectes les actrius. Un desbarat per xapar-se, i no tan sols perquè el referent sigui ja un clàssic de la vergonya nacional de la classe política.
La resta d’espurnes àcides s’espipellen per les altres obres amb més o manco encert. Matas comparteix experiències amb la Pantoja, descobrim quins poden ser els orígens o els mèrits dels nostres “honorables” líders, casos reals portats al terreny del surrealisme més al·lucinogen, les contradiccions del futbol “nacional(ista)” o una inesperada besada que a ningú no deixarà indiferent. Molt per descobrir, en suma, el proper cap de setmana, que gràcies a una oportuna pròrroga us permetrà a tots arribar a temps de riure per no plorar. Un bon pla.
A la seu de CCOO del carrer Francesc de Borja Moll. Al número 3.
La fiscalia contra la senyoreta Calixta. Amb Marta Barceló i Pedro Orell.
Els vostres comentaris