Com sempre l’escenari condiciona, marca la dinàmica, exigeix els continguts, que en mans del dramaturgs del Microteatre viatgen sense més límits que el títol suggerit com a punt de partida: el Palmarès esportiu en aquesta ocasió. El Palma Arena, l’escandalós velòdrom de Ciutat, n’és l’entorn d’aquesta nova edició, que en rigorós ordre de programa iniciàrem escalant les muntanyes més altes del món. Concretament el cim del Cervino Supino, en companyia dels dos experts alpinistes Pedro Mas i Luca Bonadei, que al dictat de la imaginació de Sergi Baos ens oferiren la peça més teatral de la vetllada. Aprofitant l’espai amb enginy, amb tan humor absurd com intens i emotiu, sense quartes parets d’alta muntanya, amb amargor i decepció en el joc de records, d’il·lusions perdudes, de fites reals o inventades, de… Un treball notable titulat L’abisme.
El darrer combat és el darrer text escrit per Rafa Gallego per a la seva actriu fetitxe, Alexandra Palomo, i el primer que fa en aquest format l’acorador Toni Gomila. Potser la peça més potent de la cita. Una ficció que intuïm inspirada en més casos reals dels que coneixem. Combats amanyats, titelles d’elit, entrenadors mafiosos, interessos econòmics que eclipsen els esportius i farien flastomar en Coubertin. Voluntàriament estrident en mans d’Albert Mèlich, passem de l’eufòria a l’horror en quinze minuts. De la rialla festiva a l’angoixa de la por. Eficaç.
I a partir d’aquí el delicte pren el protagonisme, justificat de les maneres més desbaratades possibles, amb la conya com a fil conductor reivindicatiu, crític, sarcàstic, surrealista, idiota. De tot i molt. Irregular. I potser una mica massa semblants els punts de partida: extorsió, robatori, segrest… però bé, en temps de crisi ja se sap. I tanmateix, “quien roba a un ladrón…”. Loli, Martina, Palma Arena (simpàtica Clara Ingold, motor còmic de la peça); Or, plata i bronze (amb uns lladres de tebeo amb un botí miserable); i Vicky o Victòria (amb l’ostatge més inesperat i un Héctor Seoane que Jerry Lewis hagués aplaudit). Tot i el déjà vu els somriures estan garantits.
Dissortadament, es suspengué Ius Primae Nocte per raons de salut. Assignatura pendent i que es millorin.
Els vostres comentaris