Si algú em demanàs què definís allò que és el carisma li posaria aquest documental. El carisma és ella, Marina Abramovic, nascuda a un país que ja no existeix (Iugoslàvia), viatgera infatigable, reinventada mil cops (i a base de cops). Artista extrema, animal, exuberant, conceptual, mística, provocadora, visceral, complexa, radical, sempre elegant. Persona tendre, bella, exigent i fràgil. Artista i persona, els dos conceptes que integra amb precisió aquest film de visionat gairebé obligat per entendre el món de l’art en poc més de cent minuts. Les vanitats que mantenen el negoci, els interessos que es manegen, la massificació dels museus – convertits en fast food’s de cultura malentesa -, però també els sacrificis d’aquells que, com Abramovic, es creuen el seu ofici i duen la seva fe més enllà d’uns límits raonables… tot això mostra Marina Abramovic: the artist is present. Una aproximació impecablement dirigida (Matthew Akers) a una de les dives de l’art a les darreres dècades; un retrat commovedor que, amb el pretext de la retrospectiva que li va dedicar el Museu d’Art Modern de Nova York (MoMa), subratlla alguns dels moments més rellevants de la seva vida/obra: Les penúries dels inicis, les primeres performances que li reportaren reconeixement i doblers, la relació amb Ulay, el seu trànsit al teatre, la seva evolució (o evolucions) – de les propostes més físiques cap un art més reposat, però igualment intens i filosòfic -… per arribar al clímax de la cinta, i fins ara de la seva carrera: l’esmentada exposició del MoMa, que va recrear (amb l’ajuda d’un grup de joves artistes) les seves ‘actuacions’ més exitoses. Entre aquestes, el documental es fixa en la que la pròpia artista va voler reproduir; asseguda a una cadira, durant els tres mesos que va durar la mostra, les set hores que el museu obre al públic, mirant als ulls de tots els visitants que es posaven davant ella. Aquí quedat reflectit el seu esforç físic i mental, el seu dolor, la seva espiritualitat i les (sorprenents) reaccions dels que varen tenir la sort de gaudir de la seva presència a la primera planta del centre. Abramovic és un mite en vida, una llegenda, un pope que, de moment, utilitza el seu magnetisme per continuar creant i donant llum a un món confús, líquid. «Durant 40 anys m’han tractat de boja, i ara arriben els reconeixements… ha costat molt» diu l’artista en un moment del film. Constància, paciència… i tones de talent.
Els vostres comentaris