Malmenats

Malmenats destil·la llibertat. Curiós amb aquest títol. O precisament per això. Moviment espontani, coreografies imperfectes d’arrítmica sincronització, despreocupada buidor escènica, gesticulació estàtica, autèntic atletisme escènic, mirades que ballen, cossos que es barallen, emocions, comèdia destarotada, tristor, soledat, passió, incomprensió… creativitat. Molta. Sense lletra. No cal entendre, sino deixar-se impregnar de la proposta. Obrir els sentits a les sensacions sense fer-se preguntes, sense expectatives argumentals, sense prejudicis estètics ni estilístics; deixar-se dur per la música i, també, per la no música; empatitzar amb els quatre “malmenats”. Actors, no necessàriament ballarins, o ballarins, tots quatre bons actors de cos i d’ànima. Artistes del moviment.

Un cop més surts d’un espectacle col·lectiu de/ amb Mariantònia Oliver (MAO) fen-te preguntes. A tu mateix. No sobre l’espectacle, sinó com a conseqüència d’ell.  Perquè remou, perquè estimula, i perquè sempre té moltes lectures adherides, amagades, vinculades, suggerides. És el que te la llibertat, quan va lligada a l’art, que si és autèntica cadascú viu la seva, que per definició no és la mateixa, però tothom la gaudeix igual. Plenament, i sense necessitat d’entendre perquè ni què vol dir exactament.