Ma perchè Pirandello?

Què el títol de la nova obra de La impaciència sigui un interrogant és ja gairebé una declaració d’intencions, tot i que potser involuntària, d’una companyia que es demana sempre el per què de les coses; que experimenta, que escapa de l’estereotip, dels tòpics, de la comercialitat dels llocs comuns i del teatre fàcil i lineal, de la rutina i  de l’absència de compromís. Uns treballadors del teatre, que aposten sempre per la reivindicació i la lluita. Per l’inconformisme com a combustible creatiu. Una filosofia artística, una idea d’empresa (suïcida, és clar) que contesta per ella mateixa a la pregunta inicial: ‘Per què Pirandello?’ Doncs perquè Pirandello era un “impacient”, un alquimista teatral, un creador inquiet, un renovador; un dramaturg que si fos viu escriuria pensant en gent com Rodo Gener, Salvador Oliva i Luca Bonadei per dur els seus texts a escena. Ells series els seus personatges, i ell, sens dubte, l’autor cercat. Aprofitem doncs, ara que s’han trobat al Teatre del Mar, l’oportunitat de veure’ls plegats, i de gaudir d’un teatre en vies d’extinció perquè ja son pocs els que es moren per fer teatre i fent teatre es volen morir. Com ho va fer en Pirandello al llarg de tota la seva obra, i com ho fan, irreductibles, els membres de La impaciència.

‘L’home de la flor a la boca’ és el punt de partida. Un clàssic breu que obre les portes a la teatralitat visceral, instintiva, imaginativa de la companyia, que s’ha posat en mans de Pitus Fernández per dur a terme aquesta nova aventura culturalment dissident i metateatral, que Salvador Oliva ha completat com a dramaturg adjunt al mestre italià, i que ens planteja un escenari que escarrufa si establim paral·lelismes amb la realitat que ens envolta, ens embruta i ens estrangula. En ‘Ma perchè Pirandello?’ la cultura esdevé un punt de trobada vital per a unes vides a punt d’extingir-se. Metàfora? Denuncia? Autobiografia? La resposta al Teatre del Mar del 21 al 24 de febrer.