un lloc de cultura peculiar

Ma perché Pirandello?

Ma perché Pirandello?

autor
usuaris

Fidels a ells mateixos, La impaciència ha fet un Pirandello a la seva manera. Només en part, inserit al mig d’un tot que també és un no res. Una representació teatral en construcció, que es va fent amb el particular llenguatge d’una companyia que continua la seva obstinada fuga de la rutina i dels convencionalismes formals i narratius. Verí per a la taquilla, diran uns. Benzina per al teatre, diem uns altres. Benzina com a combustible per continuar evolucionant, creixent; i benzina també per als seus incendiaris plantejaments, sempre reivindicatius, compromesos i crítics. I és clar, així les coses, mai no fan teatre al gust de tothom. Els gusts més clàssics en sortiran decebuts. Els reaccionaris ja ni te dic. En canvi, aquells a qui els hi agradin les avantguardes, el risc o l’inconformisme creatiu, en trobaran prou motius per gaudir de Ma perché Pirandello?, que no et deixa desconnectar en cap moment per la seva constant proposta de reflexions, ja siguin metateatrals, sobre el procés creatiu, sobre la cultura en general o sobre qüestions existencials molt més intenses (aquí sí entra en joc  Pirandello i el seu Home de la flor a la boca). I tot això barrejat amb un sentit de l’humor destarotat, absurd a estones, amb esclats de comèdia de l’slapstick amb un catastròfic us de l’escenografia (moment brillant, per cert), enderrocant la quarta paret, envestint el públic o cercant la proximitat interpretativa per la via de la complicitat, però sense renunciar al dramatisme més clàssic quan el text es recondueix cap a l’homenatge pirandellià.

En suma, un altre atrevit i conseqüent muntatge d’un companyia que no intenta convèncer ningú, sinó que fa el que vol; i al manco a mi em convencen gairebé sempre, perquè amb els seus encerts i les seves imperfeccions mai no et deixen indiferent.

Companyia: La impaciència. Autor: Pirandello – Salvador Oliva Direcció: Pitus Fernández. Intèrprets: Luca Bonadei, Salvador Oliva i Rodo Gener.

 

Javier Matesanz

2 comentaris

  1. De puta mare! PRORROGAM 2 díes més al Teatre del Mar. Dissabte 2 de març a les 21h i Diumenge 3 a les 19h. IMPERDONABLE NO VENIR!!!!!!!

  2. Auí vos deix el comentari de Carlota Oliva.

    Ma perché Pirandello em va agradar i molt. Molt interessant el joc d’identitats a mena de pepes russes i L’uomo dal fiore in bocca ben emmarcat dins el joc. Amb les interpretacions no m’hi fic perquè estan sempre bé.
    Un emperò? Per ventura els amants de Pirandello vàrem quedar
    amb més ganes d’això, de Pirandello i encara no ho sé, perquè encara ho estic paint, no sé si la tragèdia de l’home va quedar una mica difuminada per mor de tantes troques d’identitat.

    Ah, i també em va agradar la part didàctica. I a propòsit d’escriptors feixistes, com m’agrada en Pirandello; Nelson Rodrigues (brasiler feixista i meravellós) i el que em dona de menjar, el meu vell amic Llorenç Villalonga.

respon a Rafel Gallego Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies