un lloc de cultura peculiar

Lucifer

Lucifer

autor

El principal problema dels curtmetratges radica en què, molt sovint, estan concebuts únicament en base a la sorpresa final, aquest gir que, sempre que el guionista sigui hàbil,  la majoria d’espectadors no s’esperen. Idò bé, vagi per davant que no és el cas del curtmetratge que ens ocupa. És cert, que el final sorprèn i que et deixa amb el ‘mal rollo’ típic de les histories intenses ben acabades, però enmig el treball d’Àlex Tejedor té substància. Per començar, exposa un dilema ‘nominatiu’ – un reclús vol dir-li ‘Lucifer’ al seu fill i el funcionari de torn intenta impedir-ho- que esdevé una qüestió religiosa i, en conseqüència, moral a través d’una dialèctica ben construïda; però també ens acosta a una mena de judici a les convencions que desdibuixa les línies establertes entre el que està bé i allò que no toca. I tot plegat, servint-se de dos perfils extrems, molt ben  interpretats per Xisco Segura i David Navarro, convincents de principi a fi, que fan creïble l’evolució de la història. Em vaig perdre  la peça   de Microteatre – escrita pel mateix Tejedor i dirigida per Pitus Fernández – en la qual està basada el curt, però això em permet evitar comparacions i valorar-lo pel que és com a producte cinematogràfic, un producte al qual li augur un llarg recorregut.

 

Guió i direcció: Álex Tejedor, sobre un text d’ell mateix, dirigit com a peça de Microteatre per Pitus Fernández Intèrprets: Xisco Segura i David Navarro Director de fotografia: Xavier Borrull Productors: Joan Porcel, Àlex Tejedor, David Navarro i Xisco Segura

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies