El principal problema dels curtmetratges radica en què, molt sovint, estan concebuts únicament en base a la sorpresa final, aquest gir que, sempre que el guionista sigui hàbil, la majoria d’espectadors no s’esperen. Idò bé, vagi per davant que no és el cas del curtmetratge que ens ocupa. És cert, que el final sorprèn i que et deixa amb el ‘mal rollo’ típic de les histories intenses ben acabades, però enmig el treball d’Àlex Tejedor té substància. Per començar, exposa un dilema ‘nominatiu’ – un reclús vol dir-li ‘Lucifer’ al seu fill i el funcionari de torn intenta impedir-ho- que esdevé una qüestió religiosa i, en conseqüència, moral a través d’una dialèctica ben construïda; però també ens acosta a una mena de judici a les convencions que desdibuixa les línies establertes entre el que està bé i allò que no toca. I tot plegat, servint-se de dos perfils extrems, molt ben interpretats per Xisco Segura i David Navarro, convincents de principi a fi, que fan creïble l’evolució de la història. Em vaig perdre la peça de Microteatre – escrita pel mateix Tejedor i dirigida per Pitus Fernández – en la qual està basada el curt, però això em permet evitar comparacions i valorar-lo pel que és com a producte cinematogràfic, un producte al qual li augur un llarg recorregut.
Els vostres comentaris