Libera me

Decididament estrident, atonal, amb alenades; falta l’aire, una vida que s’ofega, una existència que defalleix. Això per començar, per sintonitzar-nos. Estem davant de teatre denuncia. Teatre necessari, no pamfletari. Un crit que cerca la manera de dir basta, i arribar-hi, perquè increïblement sovint no hi arriba, i encara n’hi ha de motius per cridar. Cada dia.

La intenció, l’objectiu no pot ser més clar. Des del títol: Libera Me;  des del subtítol: Acte sacramental d’una dona maltractada. Paraules d’ànim per a les valentes que ho evitaran, potser a temps, i sobreviuran. Un rèquiem per aquelles que ho patiren, i ja no hi són; i una advertència perquè moltes altres ho patiran. I tot plegat és un espectacle trist, dur i cru; ben fet, però encara millor intencionat. No hauria de passar desapercebut, perquè és creativament interessant i per una qüestió de militància comuna envers la bestiesa. Ni una menys, diu l’eslògan.

El projecte és arriscat, i majúscul. Devers quaranta persones a l’escenari. Un cor, una orquestra, el director, una soprano, una balladora flamenca i dos actors. Gens habitual. Per multitudinari i per la mescla. Suggeridora i estimulant. També hi ha un audiovisual. I una narració fragmentada (de Núria Vizcarro) que juga amb el desordre, amb el temps, amb les reiteracions, envant i enrere, trencant parets, multiplicant punts de vista, combinant registres, estils, disciplines. Aloma de Balma balla flamenc amb música renaixentista, i s’apel·la així a les més viscerals passions en clau de desesperació. Costa entrar-hi, però s’entén la intenció. Corprèn, així que funciona. I tant és així que potser sobren alguns subratllats, musicals-sonors i visuals. En alguns moments les imatges duplicades de la pantalla despisten la nostra atenció sobre el pertorbador monòleg “dialogat” de Marga López (formidable com sempre. El seu nom i aquest adjectiu són redundància). Ben acompanyada per un “indesitjable” Salvador Miralles (no ell, és clar. Bon actor).

Hi ha molt on mirar, en aquest muntatge multidisciplinar que és Libera Me; però sobretot hi ha molt per reflexionar. Se l’enduguin a casa i el pensin. Si surt del teatre i s’escampa ens anirà millor a tots. I a totes.