un lloc de cultura peculiar

L’habitació blava

L’habitació blava

autor
usuaris

Molt de sexe i poques anous, si em permeten dir-ho així, a la manera shakespeariana castellana. Tot i que també serviria la catalana: molt soroll per no res. Perquè “L’habitació blava” ho és, molt sorollosa. Estrident, fins i tot. Però “… per no res” seria massa contundent. Injust, segurament, perquè malgrat que el muntatge em sembla l’enèsima revisió dels tòpics i llocs comuns sobre l’amor i el sexe en parelles de tota casta i condició, el cert és que intermitentment aconsegueixen fugir d’aquests tòpics i llocs comuns sobre el tema. Encara que sigui per tornar a recaure d’immediat, si no és a un episodi és al següent, i retrocedir d’aquesta manera el camí avançat. I així, la cosa esdevé molt irregular. Massa. La funció vol copejar de tot d’una. Provocar, potser, des de la casella de sortida. Però hores d’ara una mamada gai, tot i que sigui en viu i en directe, al teatre -sempre més tímid que el cinema, o ben al contrari més indiscret per la proximitat-, ja no espanta ni escandalitza ningú. Així doncs, que em vols contar? De nou, dic. I la resposta és: poca cosa que no s’hagi dit, fet i vist abans. I la manera de contar-ho? Ben normaleta també, comuna i rutinària, encara que amb aïllades i meritòries espurnes d’enginy còmic o visual. I les notables interpretacions, això sí que ho té. Un sorprenent i divertit Nao Albet, dues més que correctes i versàtils Àurea Márquez i Maria Rodríguez, i un David Selvas que mesurat és molt convincent i quan se puja se sembla cada cop més a l’excessiu Joel Joan. La qual cosa no és necessàriament dolenta, o sí?

Estructurat en diferents capítols que alternen i combinen les parelles (amb un rètol informatiu cadascun d’ells), el conjunt es fa llarg i aporta poc. Encara que no arriba a avorrir, sempre i quan l’espectador accepti l’entreteniment amb cert grau d’indiferència i poques expectatives. Amb el cap en stand by. Passant el temps, sense més, davant d’un producte formalment impecable.

 

Producció: La brutal Autor: David Hare. Direcció: Norbert Martínez i David Selvas Intèrprets: Nao Albet, Maria Rodríguez, Àurea Márquez i David Selvas. Espai: Auditori de Manacor

2 comentaris

  1. Comentario

  2. Comentario

respon a Rafel Gallego Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies