Durant la segona meitat dels 90 Kevin Smith va ser un director de culte. Les seves pelis concitaven un públic divers: des de frikis a cinèfils que cercàvem qualque cosa fresca, adolescents que se sentien identificats amb els seus personatges i adults amb ganes de riure. ‘Clerks’ (1994) va suposar un abans i un després a allò que nomenàvem cinema independent. Després arribaren ‘Mallrats’ i ‘Persiguiendo a Emy’, que completaven la trilogia de Nova Jersey, cohesionada per la influència del còmic (Smith és autor d’històries gràfiques), l’humor i el to més que pels continguts comuns. Amb ‘Dogma’ i ‘Jay y Bob el silencioso’ va perdre capacitat d’entretenir i sobre tot de sorprendre. El darrer que ha fet va ser ‘Hacemos una porno?’, irregular però amb certa gràcia, i ara arriba Red State, on un grup d’adolescents, guiats per un anunci que promet sexe en grup, cauen en la xarxa d’un grup de fanàtics religiosos disposats a eradicar amb mètodes extrems la libido de la joventut nord-americana. La cinta es va estrenar als Estats Units fa dos anys i per alguns suposa el retorn del Kevin Smith més brillant i subversiu.
(No disposam del trailer)
Jorge Drexler, que ha posat música a diferents pel·lícules, debuta com actor a La suerte en tus manos. I ho fa amb un personatge de vida complicada; un divorciat i pare de dos fills que treballa en l’empresa heretada de la seva família. Un dia, gràcies a la seva afició al pòquer, es retroba amb la seva ex-al·lota (Valeria Bertuccelli). És obvi que torna a sorgir la química entre ambdós. Però perquè la història funcioni ambdós hauran de manejar bé el seu bagatge, la seva motxilla sentimental, i superar una ‘petit’ problema afegit: la vasectomia que ell s’acab de fer. El director d’aquesta comèdia romàntica és Daniel Burman, un cineasta irregular, considerat – de manera injustificada – el Woody Allen argentí i capaç de fer la interessant ‘El abrazo partido’ però també ‘Todas las azafatas van al cielo’ que és del tot prescindible.
El nom de Juliette Binoche sol ser una garantia. En aquesta ocasió dóna vida a Anne, una dona que té parella, mare de dos fills, treballa per a la revista ‘Elle’ i gaudeix d’una bona situació econòmica. Quan comença a investigar per escriure un article sobre prostitució estudiantil coneix Alicja i Charlotte, dues universitàries que remouen les seves ‘fermes’ conviccions sobre la família o la sexualitat. Per començar, Ellas ens ofereix una visió de la prostitució distinta de la que ens té habituats els cinema, lluny de la marginalitat i les màfies, i aquest és un aspecte a tenir en compte.
El mestre Werner Herzog (‘Aguirre, la cólera de Dios’, ‘El enigma de Kaspar Hauser’) va aconseguir accés exclusiu per filmar dins de la cova de Chauvet, en el sud de França, on va poder filmar les creacions pictòriques més antigues del món en el seu entorn natural. L’autor es va servir de la tecnologia 3-D per atorgar a les imatges una major profunditat i poder transportar-nos en el temps, a 30.000 anys enrere. El resultat es diu La cueva de los sueños olvidados i és visualment espectacular.
Tengo ganas de ti és la segona part d’aquell nyap que va ser ‘Tres metros sobre el cielo’. Molt hauria d’haver millorat el guió i els personatges, i molt hauria d’haver aprés Mario Casas sobre això d’interpretar. És veritat que en aquesta ocasió la protagonista és Clara Lago, però dubt que la seva presència sigui suficient com per dignificar la seva predecessora i convertir aquesta seqüela en qualque cosa diferent a un producte efímer per a adolescents poc exigents.
Els vostres comentaris