La fórmula es reprodueix, muta, per donar sortida textos i ganes de fer cultura, i exposar-la, clar. Del teatre breu (micro, barra…) ressorgeix el teatre domèstic. Als darrers anys, experiències esporàdiques – Històries, El sopar (Iguana), Panfontenta (Noctàmbuls Teatre), Records particulars, amb Vivian Caoba – han obert camí. Ara Òrbita intenta solidificar el format. Basta un domicili i les premisses conegudes: una durada entre 10 i 15 minuts, espais íntims amb el públic a tocar…
La nova proposta – Les estranyes visites – és doble, està escrita i dirigida per Javier Matesanz i recull l’empenta de Cata Rosell, que va concebre la idea, interpreta i posa la casa. Dues peces, vinculades però també considerables de manera aïllada. Dos relats en un espai que, sense ser especialment singular, aporta calidesa. La comoditat del públic, receptiu en les dues funcions que vaig presenciar, pot arribar a contrastar amb els calfreds que proposen les dues històries. Marcadament còmica la primera (L’estrany estrany), amb un gir no del tot inesperat, que assoleix el seu objectiu sense més pretensions; tragicòmica la segona (Un mal dia a la feina) amb diàlegs treballats, esquitats amb ocurrències divertides (i qualque acudit millorable), i més redona, més teatral si més no, que l’anterior; i en totes dues, bona feina d’Àlex Tejedor (especialment al segon paper) i de Rosell, exprimint la seva vessant còmica.
Un ‘pack’ més que digne, apte i recomanable per un públic d’expectatives diverses, però sobre tot amb ganes de continuar experimentant.
Els vostres comentaris