Una història, senzilla en el seu plantejament, per ventura poc previsible en el desenllaç, i la intrahistòria (hi ha un documental de com es va gestar: en el soterrani de la família Oligor, a Burjassot, València, fa ja 18 anys. D’aquell refugi creatiu, sembla que també catàrtic sorgí un conte màgic acompanyat de petites peces artesanes, dotades de vida pròpia. Mecanos i mecanismes, nitos i objectes quotidians, i casetes de fusta i cartró… contingut d’un continent acollidor, una carpa mínima –capacitat: 50 persones mal contades-, les entranyes d’una barraca de fira. No és tant allò que conta Jomi –el germà que manté l’espectacle després que l’altre hagi quedat pel món, en la parada eterna d’una gira que ja dura més d’una dècada-, és com ho fa. El ritme, i els rituals, i les pauses i una presència carismàtica que cerca la complicitat del públic, i la troba amb facilitat en una atmosfera idònia, esquitant el relat de ficció amb la narració d’experiències pròpies, divertides, entranyables. Una experiència.
un lloc de cultura peculiar
Els vostres comentaris