un lloc de cultura peculiar

La trampa teatre

La trampa teatre

autor

La gràcia o la desgràcia de la improvisació és que li lleva tota transcendència, utilitat i, fins i tot, el sentit a l’exercici crític que estic a punt de dur a terme. El que jo vaig veure no ho tornarà veure ningú mai més. Aposta no té ni títol. No respon a un tema concret ni a uns plantejaments estètics o a un patró interpretatiu preestablert. Les coses van sortint així com surten. De vegades bé, de vegades millor. I de tant en tant la inspiració esdevé esquiva i algun episodi es queda en no res. En bones i còmiques intencions fallides. Però no importa. Aquí està la gràcia. En no saber què faran ni com sortirà. Si sempre sortís bé no hi hauria emoció ni seria divertit intentar complicar la vida dels artistes amb la nostra activa i sol•licitada participació, que sempre mira de ser el més rocambolesca o punyetera possible. El públic és així, una mica cruel, i quant més pateix l’actor a escena, quant més gran i difícil és el repte a superar, més gaudeix d’una bona i improbable resolució ben trobada. Són les regles d’aquest joc sense regles. Feta la llei, feta la trampa; aquest és l’esperit creatiu d’aquesta gent.

Diego, Pere Pau, German i Llorenç són els «tramposos» que posen a disposició de la improvisació tot el seu enginy i els recursos interpretatius adquirits amb moltes hores d’entrenament. I després es llancen sense xarxa ni cuirasses al buit, on hauran de fer front a les ocurrències dels espectadors escudats només en la seva complicitat col·lectiva, i en els «capotes» que els uns ofereixen als altres, però que també poden esdevenir paranys inesperats que els portin a carrerons sense sortida, dels quals hauran d’escapar de les maneres més embogides i estrambòtiques imaginables. Sempre des de l’humor i fent ús de l’agilitat mental necessària per trobar comodins en les més esbojarrades situacions.

Ja ho veuen, gairebé no he dit res de l’espectacle, però és que poc més es pot dir. Va passar el que va passar i va ser divertit. Però no sé el que passarà demà. I el millor de tot és que ells tampoc.

 

Javier Matesanz

deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Posa-li estrelletes


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies