Adaptar una novel·la al teatre mai no és fàcil. Son llenguatges diferents. És llavors un repte que sol respondre a un desafiament creatiu o a intencions divulgatives. És a dir, donar a conèixer un text més enllà de les seves dimensions editorials traslladant-lo a l’espai escènic i a les formes teatrals, que d’alguna manera li atorguen la tridimensionalitat i l’acosten físicament al públic. I aquesta sembla haver estat la principal motivació de l’adaptació de La senyora que ha fet Joan M. Albinyana, la qual es diria concebuda per fer-la més lleugera i propera, menys densa i més directa, menys descriptiva; sintetitzada i adequada així a un públic estudiantil que sembla el destinatari natural d’aquest exercici de literatura teatralitzada.
L’obra té moments molt ben trobats (les diferents morts reduïdes a les despulles de vestuari o el trepidant monòleg dialogat de Jaume Mut prestant veu a tot un seguit de personatges són idees molt interessants). La concepció i l’execució és senzilla; se’n fien – i fan bé- de la força i la bellesa de les paraules d’Antoni Mus. Estèticament acurada, és d’un classicisme sobri i discret, i està interpretada amb una correcció a estones acadèmica, mecànica, com a memoritzada, però convincent. Eficaç, tot i que li manqui ànima en alguns moments. Un producte prou digne i d’una durada apropiada. Els cinquanta minuts que duraria una classe allà on se’ns acostés l’obra de l’autor mallorquí, i potser aconseguís encuriosir a més d’un a llegir-ne d’altres. En qualsevol cas, molt més recomanable que el soporífer pseudo-erotisme de la versió fílmica de Jordi Cadena, que l’any 1987 interpretà Silvia Tortosa.
Els vostres comentaris