La Fornal de Manacor ha ofert una intensa i variada temporada teatral, però arriben temps de descans. La temporada baixarà el teló amb un darrer espectacle. Els dies 13 i 14 de maig, com a colofó de les novetats que s’hauran pogut veure durant aquesta segona temporada de la Sala la Fornal es podrà veure BEARN.
Es tracta de una proposta de Frederic Roda, director de l’obra Fuita i martiri de sant Andreu Milà, interpretada per Òscar Intente i el manacorí Sebastià Adrover Roca.
Una conversa entre don Toni i don Joan, vertebra aquesta proposta i ens endinsa en la complexa personalitat de Don Toni. Ens aporta les claus per entendre la seva visió del món.
El mite de Bearn de Llorenç Villalonga ens és pròxim per al coneixement de la idiosincràsia mallorquina, però també per explorar el mite de Faust: la capacitat de vendre l’ànima al diable per a conquerir la perpètua joventut que encarnava donya Xima.
Aquest espectacle ha fet nombroses funcions a Catalunya i ara es podrà veure per primera vegada a Mallorca. La companyia Teatre Ponent té la residència a Granollers i és una autèntica especialitzada en dur textos literaris a l’escena.
D’altra banda, cal dir que, gràcies al seu èxit de públic, els dies 28 de maig i 2 juny es farà una segona pròrroga de LA MATERNITAT D’ELNA, basat en diferents llibres de la refugiada Remei Oliva i de la historiadora Assumpta Montellà.
L’hivern de 1939, 470.000 republicans travessaren la frontera francesa en un èxode massiu; fugien de la massacre franquista. La seva retirada va ser un fracàs humanitari d’unes conseqüències devastadores. A França ocuparen la platja d’Argelers, un camp de concentració on foren vexats i humiliats. Només l’esperança va aparèixer quan una mestra suïssa Elisabeth Eindenbenz, reconvertida en infermera, va treure les dones embarassades del camp i les va instal·lar a Elna, a una maternitat que ella havia condicionat.
Està interpretada per Mercè Rojals, Xesca Forteza, Xesca Gàndara, Maggie Adrover, Francisca Pocoví, Xisca Pérez, Joana Salas i Tonina Siquier. I dirigida per Joan Gomila.
Els vostres comentaris